Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Ediciones B renova la seva aposta per la literatura històrica de casa nostra amb la publicació de la darrera novel·la de Martí Gironell, El primer heroi (El primer héroe en castellà, al mateix segell). Ja fa unes setmanes que l’autor va tenir l’oportunitat de presentar davant els periodistes el seu nou llibre al parc neolític de La Draga, a Banyoles, precisament l’indret que ha estat font d’inspiració per a ell i punt de partida d’aquesta nova ficció històrica. El mateix Gironell explicà que la idea d’escriure una novel·la sobre aquest jaciment de Banyoles i sobre aquest període va sorgir el 2007, i que el procés de gestació del projecte ha estat llarg i laboriós.
Autor d’El pont dels jueus, La venjança del bandoler, L’arqueòleg i L’últim abat, Gironell recula ara en el temps fins al neolític i situa l’acció en el 5000 aC i en el poblat neolític de La Draga. En el procés de documentació ha comptat amb l’assessorament d’experts en paleoarqueologia, paleozoologia i paleobotànica per a reconstruir aspectes de la vida quotidiana dels pobladors prehistòrics. La novel·la, tot convidant el lector a submergir-se en un episodi de ficció molt llunyà, arrenca d’aquest indret, però ens farà viatjar pel món del neolític i seguir l’epopeia d’uns personatges molt llunyans en el temps però que d’alguna manera ens resultaran més propers que no ens pensem perquè la tecnologia és bàsicament el gran abisme que ens diferencia, però no pas les passions que són el motor de la vida, com afirma el propi autor.
La novel·la s’inicia amb una escena trepidant i plena d’acció i intriga que submergeix el lector de ple en l’ambient que l’autor vol recrear, l’efecte es potencia quan veiem que allò descrit de manera versemblant és un somni angoixós recurrent del protagonista, Ynatsé, cosa que ja ens indica que estem davant d’un personatge especial i d’una trama argumental on no ens avorrirem. Un dels aspectes interessants de la novel·la és la recreació, en bona part fruit d’una documentació exhaustiva però forçosament barrejada amb llicències de ficció, de la vida quotidiana i dels rituals de la caça, la pesca, la recollida de la mel, les tècniques de fabricació d’estris i armes, els remeis per a les malalties, les formes de relació, els ritus funeraris dels integrants del clan d’un poblat neolític, així com les relacions amb altres clans i grups d’individus amb qui rivalitzen o cooperen.
Quant als personatges, Ynatsé és aquest heroi a què fa referència el títol, un individu que es veu forçat malgrat la seva inclinació natural a assumir uns reptes que el portaran a un gran i perillós viatge fins al gran Cercle de Pedra (Stonehenge) per tal de buscar un remei per a una assoladora i misteriosa malaltia que amenaça de destruir el seu clan. Al costat d’aquest heroi d’acció, la part espiritual i artística l’encarna Baasi, savi, curandero i autor de les pintures rupestres que formen part de la representació dels rituals del clan, fabulador creador i transmissor d’històries, i que és conscient que l’art “reconstrueix el passat fent-lo viure a través del present”. Baasi és el personatge que instrueix i guia Ynatsé en el seu procés d’aprenentatge i l’empeny a vèncer la por i a la missió que li toca d’assumir. Tampoc no hi podia faltar la part emocional afectiva i una trama sentimental per complementar l’interès, Aynires, companya d’Ynatsé i mare de seu fill, Zeb, és el personatge femení que encarna un paper molt actiu i reivindicador de les capacitats de la dona dins de l’organització social del clan.
En síntesi, El primer heroi conté ben dosificats tots els ingredients que fan atractiva una ficció històrica adreçada a un públic lector ampli: una trama interessant ben estructurada, acció, viatges, documentació històrica rigorosa, reconstrucció i creació d’ambients, personatges atractius, notes sentimentals i fins i tots alguna petita escena de sexe ben tractada. Un component més però que ha de constituir un repte per a un autor que vulgui situar la seva ficció en el neolític és el llenguatge i la forma com pensen els personatges. Aquest és l’únic aspecte que pot resultar menys versemblant perquè es fa difícil de creure, per exemple, que una dona jove del neolític s’expressi amb uns termes tan propis del segle XXI, quan en una reunió del clan reivindica el paper actiu de la dona: “Ja fa molt de temps que penso que nosaltres, les dones, som determinants, providencials gosaria dir, per a la supervivència del grup i per a la transmissió dels coneixements i els valors. No m’ho negareu?” o “unes criatures que depenen de nosaltres fins que es poden alimentar soles i, mentrestant, els ensenyem els valors del grup, les estratègies de supervivència, la transformació dels aliments, de les matèries primeres, i la producció de segons quines eines i dels utensilis que els serviran per viure.” Però potser aquest aspecte és un escull menor que no resta interès al conjunt de la novel·la i que fins i tot per a molts lectors els hi passi inadvertit.
Amb El primer heroi de Martí Gironell, Ediciones B consolida clarament la seva aposta per publicar autors catalans i per fer-los arribar a un públic ampli. El tiratge inicial és de cinquanta mil exemplars, trenta mil en català i vint mil en l’edició en castellà. Com assenyalà l’editor Ernest Folch, es tracta d’una aposta pel català molt seriosa i molt selectiva, amb uns autors ben triats i exportables al mercat castellà, a la resta de l’estat i a Llatinoamèrica. Per altra banda, també remarcà la voluntat d’oferir al públic lector un llibre ben editat, cuidat, mimat amb exigència. En definitiva, crear un objecte amb un valor formal a l’alçada de la qualitat del text de Martí Gironell.
