Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Al Club Café Maravillas al llarg dels anys de tant en tant mor una cantant en caure-li un focus al damunt. Les difuntes es retroben en un grotesc més enllà on resten sotmeses a unes ridícules lleis, amb sancions i obligacions no menys ridícules. Elles són Cora, Coral, Corina i Corette, a les quals acompanya una pianista sense nom, i van morir respectivament en els anys 30, 50, 80 i 90. Han anat a parar a una mena d’inframon on rauen dones de professió poc recomanable com la seva, la de corista. Necessiten una solista que estigui a l’alçada i han intentat contractar Madonna. Però, en realitat, fa falta una solista? No es pot ser corista i cantar plegades però cadascuna amb la pròpia veu?
Amb aquest plantejament, original i que té la seva gràcia, la companyia Vagas y maleantas, que porta el mateix nom que l’espectacle, ha estructurat una obra en castellà d’una hora aproximada de durada, amb brillants actuacions musicals i en la qual s’intenta reflexionar sobre el paper de la dona, sempre un pas enrere per motius diversos i en perill de què li caigui al cap un focus, símbol de la seva opressió històrica. Les actrius canten, ballen, gesticulen i mostren tot un ventall de possibilitats expressives admirable. L’obra es podria inscriure en la millor tradició del teatre de cabaret tot i que es representi en una sala més o menys convencional. Podia haver estat fins i tot aquest un espectacle adient per al recuperat i proper Molino. L’obra ja s’havia representat a l’altre espai teatral del mateix Tantarantana durant el mes de novembre.
És una llàstima que el text, amb fragments notables i molt divertits, no tingui una consistència més reeixida pel que fa al fil argumental i que el missatge feminista quedi diluït i poc explícit. Ens quedem amb ganes de saber alguna cosa més dels personatges i les seves èpoques històriques i un lligam més sòlid de cadascuna de les protagonistes amb el seu passat, fins i tot a nivell musical, hauria estat interessant i donat consistència al conjunt. I aquest aspecte és un dels que es troba a faltar avui dia, no tan sols en aquest, sinó en molts espectacles de petit format amb actors i actrius que mostren una professionalitat consistent i una preparació extraordinària que fa oblidar les febleses dels textos que defensen. Vagas y maleantas és, però, del tot recomanable per passar una bona estona i gaudir d’unes interpretacions divertides i reeixides, amb unes veus extraordinàries, recursos teatrals diversos i un gran sentit col·lectiu de l’harmonia i el treball d’equip.
_________
Vagas y maleantas / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Direcció i dramatúrgia de Raquel Loscos / Direcció musical i piano: Cristina Martínez / Fins el 27 de desembre / 60 minuts / Entre 10 i 21 euros / www.tantarantana.com
A 'Escrit al cos' Jeanette Winterson narra la bellesa i el dolor que hi ha…
Amb 'Armaris buits' Maria Judite de Carvalho narra la història d’una dona vídua en la…
A la pel·lícula d'Eugenio Martín del 1972 un antropoide causa la por en un tren…
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…