Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Fa poc més d’un any que una amiga em va descobrir Amélie Nothomb i no li puc estar més agraït. Vaig començar amb Primera sang i des d’ençà n’he devorat una mitja dotzena de llibres amb entusiasme. Cap d’ells no m’ha decebut, trobo que sempre és bon moment per a una novel·la de Nothomb. Són obres curtes i àgils que presenten unes trames diverses i ben originals amb personatges complexos ben dibuixats. Aconsegueixen captivar-me des de la primera pàgina fins a l’última, sempre amb un ritme vibrant i un punt excèntric ben característic. No n’és pas una excepció el seu últim llançament dins d’Anagrama, Els aeròstats, traduïda per Ferran Ràfols Gesa al català i per Sergi Pàmies al castellà.
Els aeròstats explica la història de l’Ange, una estudiant belga de filologia que comparteix pis amb la Donate a la ciutat de Brussel·les. L’Ange té 19 anys i la Donate 22, tot i portar-se només tres anys, estan «en l’edat en què aquesta mena de diferència encara sembla significativa», ja que l’Ange no suporta les múltiples manies d’ordre que té la Donate. Enmig d’aquesta relació, apareix en Grégoire Roussaire, un home de classe alta que necessita que l’Ange faci classes particulars al seu fill Pie, que és dislèctic.
L’Ange accepta l’encàrrec i es proposa curar la dislèxia del Pie. Després de la primera classe, li encarrega llegir El roig i el negre de Stendhal per a l’endemà. Atret per l’aura enigmàtica i solitària de l’Ange, en Pie compleix el propòsit. Les classes se succeeixen a mesura que alumne i mestra comenten els detalls de diferents clàssics de la literatura europea i francòfona, que apassionen el jove. El llibre s’endinsa poc a poc en la relació d’en Pie amb el seu pare, que els espia durant les sessions a través d’un mirall de dues cares. També evoluciona la relació entre en Pie i l’Ange, que només es porten tres anys, com l’Ange amb la seva companya de pis.
Els aeròstats ens narra la relació entre dos adolescents solitaris amb dificultats per a socialitzar i fa una reflexió literària a través d’unes discussions que examinen obres tan variades com La metamorfosi de Kafka, l’Odissea i la Ilíada d’Homer, El roig i el negre de Stendhal o El ball del comte d’Orgel i El diable al cos de Raymond Radiguet. Amélie Nothomb fa una lloança dels clàssics de la literatura europea a través d’una trama entretinguda i estimulant que remarca la vigència dels grans tòpics literaris.
