Ali Smith és una escriptora escocesa que ha publicat reculls d’històries curtes, novel·les, obres i un llibre de no-ficció. Amb aquesta novel·la, Com ser-ho alhora (Raig Verd), Smith va ser preseleccionada al premi Man Booker 2014. Es tracta d’una obra intel·ligent i bellament traduïda per Dolors Udina. L’escriptura de Smith és desafiant i capta l’atenció des de la primera pàgina. L’autora juga amb el temps, el llenguatge, la mort i l’amor. Aquests quatre components marquen el desenvolupament de la novel·la juntament amb l’art, no només per preguntar-se quin és el seu sentit, sinó més aviat per observar la transformació que experimenten aquells que s’encaren amb l’art a diari i com viuen la necessitat de crear-lo.
Com ser-ho alhora està dividida en dues parts: «Ulls» i «Càmera». A la primera, el protagonista és un pintor renaixentista anomenat Francesco; a la segona, ho és la George, que tot i tenir nom de noi, té aparença femenina. Els dos personatges es troben a la recerca de la seva identitat, i aquest és el fil que uneix les dues històries separades per cinc-cents anys. Aquesta recerca és a través de rememorar converses amb els seus familiars, fent sals temporals o bé fent-se passar per l’altre sexe i així explotar el seu potencial com a artistes. Cada personatge adopta la seva alternativa. D’aquesta manera, la seva transformació acaba convertint-se en una obra d’art.
Ali Smith.
Smith ens recorda que com a humans, sovint volem ser més d’una persona a la vegada, tenir vides d’altres perquè ens semblen més atractives o emocionants. A través de la lectura, l’autora ens fa reflexionar amb una perspectiva allunyada sobre l’inconformisme de tot plegat i fins a quin punt hem d’acceptar les coses tal i com ens venen donades. D’aquesta manera, Com ser-ho alhora no només parla d’identitat, sinó també de com veiem la vida, comparada amb com voldríem veure-la. Tenim, doncs, una novel·la plena de miralls, on es veuen infinites imatges d’un mateix i d’experiències que tot lector haurà viscut.
El repte de Com ser-ho alhora és que segons quina edició li caigui a les mans al lector, haurà de començar per la història de Francesco o per la de George i això implica que la seva perspectiva sobre el conjunt del relat serà diferent segons l’ordre que segueixi. A mi em va tocar començar per «Ulls» i, de fet, trobo que va ser un ordre molt coherent, però m’agradaria sentir la opinió d’algun altre lector que tingués l’altra història primer. Amb aquest joc, Com ser-ho alhora desborda bellesa més enllà del llenguatge. Aquest llibre és una obra d’art en si mateixa, perquè trenca esquemes gramaticals i transforma el concepte de novel·la. Sabem que l’art no té límits i és per això que Smith ens vol fer entrar en la seva novel·la amb un avís: «els camins que semblen decidits a portar-te en una direcció de vegades fan un revolt sense que aparentin ser sinó rectes».
