Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Eduardo de Filippo necessita poques presentacions, els aficionats al teatre saben que va ser director, actor, autor i empresari i també va treballar en el cinema. Algunes de les seves obres més populars les hem pogut veure en diferents versions, sempre han tingut èxit. Ara, a la Sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc i fins el dia 1 de maig retrobem aquest gran creador en una mena de programa doble, una història breu que és, en realitat, el primer acte d’Uomo e galantuomo, una obra primerenca de De Filippo, de l’any 1922, i La grande magia, del 1948. Més que d’obres de teatre podríem parlar d’espectacle, un espectacle que esdevé un homenatge a l’autor, amb un repartiment molt ben triat en el qual hi trobem Laura Aubert, Roberto González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Albert Ribalta, Marc Rodríguez, tots ells fent diferents papers de forma excel·lent. I, en els papers protagonistes, tres dels grans, Jordi Bosch, Ramon Madaula i Mercè Sampietro. Jordi Bosch, immens, surt a les dues parts de l’espectacle.
L’espai escènic, obra d’Alejandro Andújar i del director, Lluís Pasqual, qui també és l’autor de la versió de les obres, és un dels elements de la grandiositat d’una posada en escena feta amb grapa i intel·ligència. Les possibilitats de la sala estan molt ben aprofitades i conformen un conjunt ple de màgia teatral que s’avé del tot amb el contingut del segon text, el més llarg. Pel mig hi ha molta música napolitana i tot plegat va molt més enllà d’una representació convencional. La primera part incideix en allò del teatre a dins del teatre i ens recorda que De Filippo escrivia pensant en els seus actors. Evoca un divertit assaig i els conflictes que sorgeixen entre el director d’una companyia de patacada i l’apuntador, una figura que avui ha anat de baixa.
La grande magia, traduïda com La gran il·lusió, és una obra que ens evoca Pirandello, autor ben conegut per De Filippo i després del qual el teatre no va ser ja el mateix d’abans. El text enfronta realitat i ficció, un il·lusionista trampós i aprofitat fa desaparèixer una dona i el marit d’aquesta, un home sorrut, trist, ric i gris, experimenta una profunda transformació durant un llarg període de temps, en el qual el mag l’instrueix i aconsella. Sembla que l’obra no va tenir l’èxit previst en el moment de la seva estrena i en l’actualitat es copsa un cert desconcert del públic davant una situació que potser s’allarga massa i un desenllaç que no és fàcil d’entendre. No ens trobem davant d’una de les millors i més característiques obres de l’autor. L’humor resulta amarg en alguns moments i els personatges mostren elements tràgics evidents que ens allunyen dels tòpics esperats.
Les limitacions d’un text menor i una mica desconcertant es dilueixen, però, en el conjunt de l’espectacle. Bosch i Madaula resulten magistrals en els seus papers i fan plànyer que aquests grans actors nostres no hagin florit en un context més adient i amable amb les arts escèniques. Sampietro té un paper més breu però sempre resulta un goig veure-la en escena i la resta del repartiment es troba del tot immergit en aquest teatre italià tan proper a nosaltres, en el qual cal sempre trobar el to adient per a no exagerar però que fins i tot quan es permet exageracions ens resulta familiar i casolà. La grande magia toca molts temes: la condició humana, el contrast entre la realitat i la ficció, el gran debat filosòfic sobre qui mou els fils del nostre destí, si és algun déu extern que ens dirigeix i controla les nostres interpretacions o nosaltres mateixos de forma sovint imprudent.
La necessitat de comptar amb una certa il·lusió enganyosa per tal de sobreviure en un món incert era evident en l’època de l’autor, convulsa i lligada a tantes noves ideologies i al trasbals dramàtic de la Segona Guerra Mundial però els homes i dones del present també sabem que la societat, la cultura i l’estabilitat vital són fràgils, limitades, temporals. Al capdavall, potser els mags esdevindran públic i el públic, víctima dels enganys dels il·lusionistes, podrà triar i controlar el resultat dels trucs de màgia des de la lucidesa i la llibertat individual.
______
A teatro con Eduardo / Teatre Lliure (Plaça de Margarida Xirgu) / Text d’Eduardo de Filippo / Direcció de Lluís Pasqual / 2 hores / Fins l’1 de maig / De 15 a 29 euros / www.teatrelliure.com
