Un viatge interestel·lar a la recerca d’una nova llar

Nicola di Padova. Barcelona

Kim Stanley Robinson és un autor que no necessita presentacions, ja que és uns dels escriptors contemporanis de ciència-ficció més estimats i influents. Autor, entre d’altres, de la “Trilogia de Mart” i de la novel·la espacial 2132, a Aurora, publicada en castellà per Minotauro (amb traducció de Miguel Antón), Kim Stanley Robinson ens convida a afrontar el viatge més important que el gènere humà hagi fet mai: abandonar el nostre sistema solar en un llarg èxode espacial de 159 anys a la recerca d’un nou planeta.

El 2545 una nau generacional és llançada des del nostre sistema solar per intentar colonitzar el sistema Tau Ceti i, més en detall, un planeta blau semblant a la Terra al qual se li dóna el nom d’Aurora. La nau generacional acull dues mil persones i una gran part de les races animals en un sistema tancat de 24 biomes que reprodueixen els ambients naturals de la Terra. És la intel·ligència artificial de la nau la que ens explica la història triant com a protagonista la jove Freya que al principi del llibre és una nena que abandona la seva casa per complir el gir dels biomes i afrontar el seu procés de formació. Al llarg del viatge, la tripulació humana s’adona que desenvolupar un sistema hermètic és quelcom impossible i la nau i la seva tripulació comencen un procés de degradació a nivell intel·lectiu i de recursos. Després de 160 anys la nau espacial arriba per fi a Aurora, però allà els somnis del gènere humà podrien fracassar per una amenaça inesperada.

Aurora és un llibre apassionant i, al més pur estil Kim Stanley Robinson, ja que s’ocupa de qüestions importants que en un futur, ja no massa llunyà, els éssers humans hauran d’afrontar. Per exemple, ¿seria ètic que una parella que triï emprendre un viatge interestel·lar obligui els seus fills a viure una vida atrapats en una nau? ¿És realment possible per als éssers humans intentar colonitzar altres planetes o els homes estan destinats a quedar-se a la Terra si volen sobreviure? L’autor ofereix una interpretació molt interessant d’aquestes temàtiques, atorgant a Aurora una profunditat psicològica i social notable.

El lector es trobarà diversos canvis de direcció i escenes plenes de tensió que animen a legir fins el final. Si volem buscar un defecte a aquesta novel·la és el ritme massa lent del primer quart del llibre i el fet que no s’arriba mai a estimar els personatges que resulten massa unidimensionals i esclaus de la història. En definitiva, però, Aurora és unes de les millors novel·les que afronten el tema del viatge interestel·lar i està amarat de tots els elements que són patrimoni exclusiu de Kim Stanley Robinson.