Dones que obren camins

Maria Nunes / @mnunesal

Dues dones, una actriu i una escriptora, han unit veus, sensibilitat i talent per crear Camí d’anada i tornada (Columna), una novel·la epistolar inspirada en dues dones reals d’excepció sobre les quals no se n’ha escrit mai res en català. A l’actriu Emma Vilarasau, el món de la literatura no li és aliè com a lectora enamorada dels llibres, però és el primer cop que hi entra com a autora, juntament amb l’escriptora i periodista Montse Barderi, per recrear les figures d’Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach.

Segons Emma Vilarasau, tot va començar en un camerino on Montse Barderi li feia una entrevista. Barderi li va proposar d’escriure un llibre sobre la seva trajectòria teatral, cosa que Vilarasau declinà, però la bona sintonia va fer sorgir les ganes de treballar plegades en un projecte conjunt. La primera opció va ser escriure una obra teatral, però la van desestimar també. Al final, es van decantar per un text epistolar que unís els sabers de cada una de les dues i que ha acabat convertit en una novel·la. El detonant del projecte va ser la descoberta de les personalitats tan complexes i riques d’Annemarie Schwarzenbach i Ella Maillart, dues figures amb trajectòries impressionants i pràcticament desconegudes.

Annemarie Schwarzenbach (Zuric, 1908 – Sils 1942) poeta, historiadora, arqueòloga, escriptora i fotògrafa, era filla d’una família molt rica d’industrials suïssos. Amiga d’Erika i Klaus Mann -fills de Thomas Mann- i amor impossible de l’escriptora Carson McCullers, despertava passions arreu. Lluitadora antifeixista en una Europa convulsa, va viure entre intents de suïcidi, depressions i l’addicció a la morfina, però sempre amb un infinit desig d’absolut. Ella Maillart (Ginebra, 1903 – Chandolin, 1997) va ser escriptora, reportera, viatgera incansable, fotògrafa, etnògrafa i figura destacada de la literatura de viatges del segle XX. Esportista i atleta d’elit, va ser l’única dona que va participar en els Jocs Olímpics de 1924. Ella era positiva, nòmada, poc turmentada… tot el contrari que Annemarie. Totes dues van emprendre l’any 1939 un viatge amb cotxe, soles, des de Suïssa fins a Kabul, i van ser protagonistes reals d’una història intensa que va quedar recollida en dos llibres: El camino cruel d’Ella Maillard i Todos los caminos están abiertos escrit per Annemarie Schwarzenbach.

El que Vilarasau i Barderi han fet ha estat situar la relació d’Ella i Annemarie l’any 1941, després del viatge que va durar un any i mig, quan Annemarie es troba a Connecticut i Ella és a Tirunvannamalai, un llogaret perdut de l’Índia. El recorregut, els indrets i les circumstàncies són reals, el que les autores s’han permès és la llicència d’imaginar sobre les seves vides i de posar paraules a les possibles emocions. Pel que fa el procés creatiu, Camí d’anada i tornada és el fruit d’un any i mig de treball conjunt. El llibre s’alimenta del bagatge teatral d’Emma Vilarasau en la caracterització dels personatges i en la capacitat com a actriu de posar-se en la pell de l’altre, però és una visió conjunta de les conviccions i de la sensibilitat de totes dues autores que insisteixen a dir que no és un llibre escrit a quatre mans sinó una polifonia de dues veus.

Quant al mètode, expliquen que no han escrit per separat i després unit i contrastat els papers escrits, sinó que hi ha hagut una fusió absoluta de les veus de totes dues que, després de fer un esquema dels temes que volien tractar, es trobaven i redactaven les cartes juntes. Això es nota en l’estil perfectament unitari i sense fissures d’aquests escrits humanitzats, enriquits per l’amistat, la compenetració, la sintonia de pensament, la saviesa i l’admiració mútues. Camí d’anada i tornada és doncs una recreació epistolar de la relació entre Annemarie Schwarzenbach i Ella Maillart. La novel·la vol ser un homenatge múltiple. En primer lloc, un homenatge a aquesta generació de dones d’esperit lliure i aventurer que van existir en el període d’entreguerres, dones pioneres capaces d’atrevir-se a entrar en un munt de camps vitals i del saber; dones que obriren camí. Dones que van viure un món que ja no existeix, que van anar a llocs on les dones no hi havien anat mai, i hi van anar soles.

Com afirma Emma Vilarasau, impressiona la tossuderia, el coratge, la disciplina per arribar a ser el que elles pensaven que havien de ser, per viure la vida com la volien viure. “Només exigint-ho tot és com podem aconseguir allò que fa que la vida valgui la pena ser viscuda”, aquestes són paraules reals, és la dedicatòria que va escriure Ella Maillard en el seu llibre La voie cruelle. Aquesta dedicatòria és precisament el que les autores qualifiquen com la pedra angular des d’on van començar a construir el seu relat. En un mateix gest, han volgut fer també un homenatge al gènere epistolar, a la carta que dóna un sentit definitiu al viscut. El que es diu per carta té un pes especial, una forma sintètica d’arribar a l’essència d’allò que s’ha viscut. Finalment, la novel·la ret homenatge al viatge en el sentit d’una experiència transformadora, i a la literatura que permet ordenar el que la pròpia vivència no dóna. Camí d’anada i tornada és un llibre profund, bellament escrit i editat, que ens parla d’una història d’alt voltatge vital; una tempesta de sensibilitat i d’emocions que es llegeix amb un nus a la gola.