Categories: ESCENA

La màgia de la llum i les ombres

Arriba al TNC ‘Lucis et Umbrae’, proposta escènica per reviure la fascinació pel món de la llanterna màgica i l'il·lusionisme


Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal


Lucis et Umbrae és el títol de l’espectacle que s’acaba d’estrenar a la Sala Petita del TNC, una proposta escènica que ens ofereix la combinació de l’il·lusionisme de Sergi Buka amb la música en directe de Jordi Sabatés i els textos de Victoria Szpunberg, per transportar-nos a un altre món i a una altra època. Per començar, el títol, Lucis et Umbrae, ens remet al tractat homònim escrit per Atanasius Kircher i publicat el 1671, on per primera vegada es descriu la llanterna màgica. La llanterna màgica és, des de la seva concepció al segle XVII, l’aparell òptic i l’espectacle visual precursor del cinematògraf.

Dos-cents cinquanta anys d’història i projeccions van convertir la llanterna màgica en un dels grans espectacles de l’època en què una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres d’art per representar les pors de la humanitat, però també els somnis i les il·lusions. Aquest aparell òptic fascinant va inaugurar les noves tècniques per representar la realitat i va preparar el salt que la humanitat faria més endavant de la pintura cap al món cinematogràfic i audiovisual. Sens dubte, la màgia de la llum i de les ombres és una de les representacions artístiques i culturals més primitives. Ja a la prehistòria els nostres avantpassats jugaven amb les ombres al voltant de les fogueres. Des de sempre la humanitat ha estat fascinada per manipular, jugar i dominar la imatge. La llanterna màgica va ser l’eina amb la qual els antics il·lusionistes  representaven el més enllà amb les sessions de fantasmagoria i posteriorment es va utilitzar per meravellar el món, com a mitjà de comunicació i font de coneixement. La tecnologia, els descobriments científics i l’art han convergit al llarg de la història amb la fascinació que hom sent per projectar imatges i donar vida pròpia a un cos opac. Seria impossible, avui dia, d’imaginar-nos una societat sense fotografia, televisió, cinema, Internet… Una societat sense imatges en moviment.

 Pel que fa a l’espectacle que ens ofereixen al TNC, Lucis et umbrae segueix la dramatúrgia i textos de Victoria Szpunberg, sota la direcció escènica de Xavier Martínez. A l’escenari, una escenografia evocadora amb elements mínims ideada per Enric Planes. Tot comença amb un joc de llum i ombres subratllat esplèndidament per Jordi Sabatés al piano, la música és una part essencial de l’espectacle. Un senzill fil argumental, descabdellat per l’actriu Rosa Serra, ens parla de la història fantàstica de tres germanes i d’un calidoscopi màgic que ens fa viatjar a través del temps per reviure les sessions fantàstiques d’ombres xineses i de llanterna màgica del passat segle XIX.

Llum, ombres i música creen una atmosfera molt especial on brilla sense estridències la sensibilitat de Sergi Buka, il·lusionista, ombròman i llanternista, que ens ofereix un deliciós i ingenu repertori d’il·lusionisme de tall clàssic i un festival d’ombres i de llums a través d’aquest artefacte fascinant que és la llanterna màgica. Aquesta peculiar proposta escènica multidisciplinària és una ocasió privilegiada veure en moviment una col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica amb un valor patrimonial incalculable. Només per això, ja valdria la pena. Però més enllà de la curiositat i la fascinació, hi ha el sentit de la funció que ens ofereix Sergi Buka que és el de la invitació a fer l’exercici d’imaginar-nos aquella època per reviure la sensació d’aquells espectadors que meravellats veien per primera vegada com una imatge lluminosa apareixia i prenia vida. Una oportunitat, en definitiva per desconnectar una estona de la sofisticació tecnològica actual i recuperar una certa visió innocent que ens permeti reflexionar sobre el lloc que concedim a la fantasia en el món contemporani i en les nostres vides.

 

________

Lucis et Umbrae / Teatre Nacional de Catalunya (Plaça de les Arts, 1) / Una proposta de Sergi Buka, Jordi Sabatés i Victoria Szpunberg a partir d’una idea de Sergi Buka / Direcció de Xavier Martínez / Dramatúrgia de Victoria Szpunberg / 90 minuts / Fins el 4 de juny 2017 / De 9.5 a 19 euros / www.tnc.cat

Articles recents

  • Ciència
  • LLIBRES

Nous déus al cel

L'assaig de Diana Walsh Pasulka 'Los creyentes' analitza la influència de la tecnologia en una…

6 hores enrere
  • Clàssics
  • LLIBRES

La immensitat de ser humà

Club Editor publica la traducció de Maria Bohigas d''Els miserables', el clàssic de Victor Hugo…

4 dies enrere
  • CINE
  • Documental

‘La supervivent’ de l’11-S que no ho va ser mai

El documental de Kike Maíllo reconstrueix el cas de la catalana que va fingir haver…

5 dies enrere
  • ENTREVISTES
  • Escriptors

Isidre Grau: «La família és el primer grup humà que ens determina»

L'autor publica 'Aquell estiu enmig del temps', novel·la sobre tres generacions d’una família narrada a…

7 dies enrere
  • Filosofia
  • Humanitats
  • LLIBRES
  • Pensar el món

Lluny de l’èxit

'Elogio del fracaso' és un assaig de Costica Bradatan que reflexiona sobre aquesta qüestió a…

1 setmana enrere
  • LLIBRES

Un joc que ve de lluny

La novel·la de Paloma Bravo 'Polis y cacos' reconstrueix el passat d'una classe d'escola davant…

2 setmanes enrere