Vénen ganes de caminar

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

L’obra de l’escriptor estatunidenc Henry David Thoreau (Massachusetts, 1817-1862) mai havia tingut tanta presència a les nostres llibreries. Passa que aquest 2017 és el bicentenari del seu naixement, però passa també que la literatura que remet a la vida als entorns rurals i boscosos (salvatges, caldria dir) està vivint una revifalla. Segurament això no és una coincidència i tot plegat està relacionat entre si, però sigui pel motiu que sigui, el que és inqüestionable és l’interès per Thoreau. Només aquest any -comptant les reedicions-, s’han publicat cinc títols de l’autor, entre català i castellà. Ara bé, qui manté l’aposta més ferma és, des de fa uns anys, l’editorial Errata Naturae, que té al seu catàleg sis llibres diferents de l’escriptor americà.

El llibre més important de Thoreau és Walden (Símbol en català i Errata Naturae en castellà), on explica la seva experiència quan el 1845 va abandonar casa seva per instal·lar-se en una cabana que va construir al bosc per esprémer la vida al màxim. Es tracta d’un llibre contra la servitud i a favor de la felicitat com a única riquesa de l’ésser humà. D’aquesta manera, Thoreau posa en dubte la constitució de la societat que obliga l’home a treballar i que el sotmet a regles i normes que l’allunyen de la llibertat. No només això, qui vulgui sortir a caminar, no ho pot fer lliurement, perquè allò que la naturalesa ha creat per a ser patrimoni de tothom poc a poc s’ha convertit en parcel·les privades, en terrenys i finques propietat de persones que impedeixen la lliure circulació. És per això que als terrenys salvatges, al mig del bosc, un no troba aquests obstacles, el paisatge és llibertat, exuberància, pura vida. Diu l’autor a Caminar, aquest llibret que ha recuperat en català Angle, amb traducció i introducció de l’escriptora i periodista Marina Espasa: “L’home i els seus afers: l’església, l’estat i l’escola, l’intercanvi i el comerç, les manufactures i l’agricultura, fins i tot la política, l’afer més alarmant de tots… m’agrada veure l’espai escàs que ocupen en el paisatge.” Es refereix, és clar, al paisatge boscós, salvatge.

Moltes vegades, quan era nen, em feia una pregunta: si una persona vol viure fora de la societat, ho pot fer? M’ho preguntava cada cop que el meu pare es queixava dels impostos i les factures que havia de pagar, perquè veia que viure de manera civilitzada era car. Preguntes innocents que em tornen al cap al llegir Thoreau. En qualsevol cas, l’autor no se centra pas en els diners, sinó en la suposada falta de llibertat que un té al viure en societat, i no pas perquè estigui sotmès a regulacions gaire excessives, sinó perquè ha de respectar obligacions que van contra la naturalesa dels éssers vius. Per a Thoreau treballar per poder viure ens allunya de la felicitat, no poder caminar per on vulguem sense haver d’aturar-nos davant cartells que posen “prohibit el pas” és allunyar-nos de la nostra essència. Diu en un moment donat a Caminar: “Ara per ara, per aquests verals, els trossos més bonics no son propietat privada; el paisatge no té propietari i el caminant pot gaudir d’una certa llibertat. Però possiblement arribarà el dia en què la terra estarà compartimentada en el que hom anomena finques de cap de setmana.”

Thoreau reivindica l’absoluta llibertat com a requisit imprescindible per arribar a la felicitat completa. Quan l’autor sortia a caminar, explica, no ho feia per fer exercici, ni per aprofitar per pensar en maldecaps que tots tenim en el dia a dia, sinó que caminar era l’objectiu en si mateix, per tal de connectar amb la nostra pròpia essència i amb la naturalesa. És més, quan la ment se li anava cap a algun assumpte quotidià, sempre mirava de tornar-la al seu lloc, al caminar. Aquesta necessitat de viure l’experiència salvatge, d’allunyar-se de la ciutat, ha connectat amb els lectors del segle XXI i això no ens ha d’estranyar tenint en compte que cada cop hi ha més moviments a favor d’allò genuïnament natural, ecològic, slow.

Thoreau torna a interessar i els seus llibres es troben amb relativa facilitat a les taules de novetats de grans i petites llibreries del país. Llegir Thoreau és apropar-se a una forma de vida diferent, més autèntica i més acord amb la naturalesa, allunyada de les trivialitats que convertim massa fàcilment en maldecaps. Aquest llibret d’Angle, Caminar, és segurament la millor manera d’entrar en el pensament d’aquest autor de referència als Estats Units. Una lectura lleugera, bàsica, però tot un estímul per deixar-se seduir per la vida salvatge.