Llach, entre el teatre de varietats del Paral·lel i l’òpera de París

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

La nova novel·la de Lluís Llach no podrà comptar amb l’autor per fer promoció. Així ho ha informat l’editorial Empúries en una trobada amb el periodista Antoni Bassas, l’editor Jordi Cornudella i l’actor Lluís Soler, que han fet d’ambaixadors d’El noi del Maravillas (Empúries/Destino), tercera entrega de la trilogia que l’escriptor i cantautor va començar amb Memòria d’uns ulls pintats, ara fa sis anys. Com ha explicat Cornudella, “l’autor ha estat parlamentari fins a la dissolució del Parlament, i ara la meitat del govern és a la presó i l’altra meitat a l’exili, així que Llach considera que no és moment d’implicar-se amb cap acte de promoció de la novel·la i ho hem de respectar.”

El protagonista de la novel·la és Roger Ventós, un baríton nascut el 1939 a Seta, una població de l’Occitània francesa on va exiliar-se la seva família. Als catorze anys, l’adolescent viatja a Barcelona i als quinze comença a formar-se com a cantant al fictici teatre de varietats Maravillas, al Paral·lel. D’aquesta manera, Llach ens explica la història del local, des del seu origen a les acaballes del segle XIX i la dels personatges que hi van passar, com la mare i l’oncle tramoistes, la propietària del teatre, els músics i els artistes. Més tard, el jove Ventós esdevindrà un gran cantant d’òpera i decidirà instalar-se a la capital de França i és així com el personatge va de la Barcelona festiva i popular del teatre de varietats al París operístic i de l’alta societat.

Segons paraules del propi Llach, en un vídeo que va enregistrar abans de l’estiu i, per tant, abans de conèixer quin seria l’escenari polític actual, va imaginar “la història d’un cantant que fos molt famós, però que s’hagués educat en un teatre de varietats.” Llach justifica l’elecció de les èpoques que ha retrat en les seves tres novel·les (anys 20, 30, 60 i 70) perquè “quan era jove, vaig viure el franquisme i veia com la censura obligava als teatres de varietats del Paral·lel a utilitzar tercers i quarts sentits en els seus espectacles”. Per altra banda, va ser en aquesta època del franquisme quan Llach va començar a fer classes de cant i això el va permetre conèixer intèrprets d’òpera que li van ensenyar com funcionava aquest món. Per altra banda, la seva fascinació pels anys 20 i 30 ve de la seva etapa universitària, “quan llegia assajos sobre els moviments anarquistes a Barcelona d’aquella època”.

Cornudella ha assegurat que es tracta de la novel·la més autobiogràfica de Llach i que amb aquest tanca una trilogia, de manera que les properes obres ja no estaran situades en aquestes dècades, ja que l’autor les considera prou explotades. Per a Bassas, El noi del Maravillas consolida Llach com a novel·lista i cal considerar l’obra com un “acte d’afirmació per part seva de la força dels llibres i de la paraula.” En aquest acte de presentació s’ha comptat amb la lectures d’alguns passatges de la novel·la per part de l’actor Lluís Soler. A partir d’ara, doncs, la novel·la, que es publica en català i castellà, haurà de fer camí per les llibreries sense la implicació del seu autor, que ha preferit restar al marge per respecte a la situació política que viuen els polítics catalans perseguits per la justícia espanyola.