L’escriptor noruec Erling Kagge (Oslo, 1963) acaba de publicar un breu assaig en defensa del silenci, El silenci en temps de soroll: L’aventura d’aïllar-se del món (Edicions 62/Taurus). En ell, es pregunta què es el silenci, on es pot trobar i per què ara és més important que mai. Ens trobem amb Kagge a l’Hotel Presidente de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Ens rep al vestíbul amb roba còmoda i descalç, amb uns mitjons blancs. En un costat de la cadira té unes sabatilles esportives, també blanques. Aquest detall em fa sospitar que segurament creu en el que escriu, que ha optat per deixar-se de convencions i de formalismes. Segurament practicar el silenci deu estar relacionat amb ser natural. I ell ho és, no hi ha cap dubte. Respon a les preguntes de manera breu, com si no fos necessari defensar el silenci, però el defensa. Hi creu i el practica sempre que pot, perquè el silenci es pot trobar en molts moments de la vida diària, fins i tot quan es té sexe. O, almenys, això assegura.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Hem quedat en un hotel on hi ha massa soroll per parlar sobre el silenci…
Jo crec que hi ha un pacte entre els hotels perquè hi hagi molt de sorolls als vestíbuls, perquè si hi ha silenci la gent s’espanta.
El silenci encara fa por?
Sí, perquè amb el soroll els humans se senten segurs, perquè és una mostra de què estem convivint amb altres persones. Per això agraden tant els aparells i les pantalles, perquè amb el silenci només pots dialogar amb tu mateix.
Durant molt de temps el silenci s’ha associat amb la mort. De fet, encara es guarda un minut de silenci quan algú es mor. Però també vivim moments en què hi ha moviments que defensen que en el silenci es troba al vida més autèntica. Això és contradictori?
No, no ho és. El silenci té a veure amb la mort, la tristesa, l’avorriment, les decepcions, les frustracions… S’han escrit molts llibres sobre el silenci parlant de tots aquests aspectes. Jo volia escriure un llibre curt sobre com el silenci pot enriquir la teva vida, perquè el silenci no és una tendència o una moda, sinó que està en l’essència del ser humà.
Molts dels que ara defensen la pràctica del silenci també escullen modes de vida que impliquen el minimalisme, el ioga, el vegetarianisme o un retorn a la natura. Són pràctiques que estan relacionades?
Crec que en part tot està relacionat, sí. Jo faig ioga i autohipnosi, però, com et deia, tot això no ha de fer que veiem el silenci com una moda, perquè és una necessitat que tots els sers humans hem tingut al llarg de la història, encara que ara molta gent té problemes de relació amb el silenci. El que sí podríem considerar tendència és la meditació, perquè encara que no sigui res nou, sí que ara molta gent la practica.
Acceptem que el silenci no és una moda, però podem afirmar que la seva pràctica és ara més visible, potser gràcies a les xarxes socials?
Les noves tecnologies tenen coses bones i dolentes. Per exemple, poden ajudar a tenir un món millor, i no crec això sigui un mite, perquè el món és cada dia millor. Ara bé, també el capitalisme entra en joc i ens fa més dependents d’aquestes tecnologies, ens obliga a tenir aplicacions diverses, a comprar aparells i renovar-los molt ràpidament. Però no al tot això per practicar el silenci, perquè, com deia, el pots trobar en molts llocs. Una vegada vaig anar a Sri Lanka per practicar ioga, relaxar-me i trobar-me a mi mateix. Va ser fascinant, però… realment era necessari anar a l’altra punta del món per fer el que podia fer a la meva ciutat? Crec que no.
Per practicar el silenci, primer s’ha d’aprendre a fer-ho?
Diria que no, és quelcom que ha de sortir de forma natural. L’alternativa del soroll sempre hi és, triar el soroll és fàcil. La gent, sovint, si ha de triar entre dues coses, tendeix a l’opció més estúpida, jo el primer. Crec que es pot començar per cada dia dedicar una estona a un mateix, sense necessitat de parlar amb una altra persona o d’utilitzar cap aparell electrònic. Entenc que molta gent sent nerviosisme si no té res a fer i davant la inacció o el silenci, sempre mira de fer alguna cosa, però aquest nerviosisme es pot controlar. En realitat, no fa falta gaire cosa per practicar el silenci.
El silenci té molts significats?
El silenci de cadascú té unes característiques segons el moment. El meu silenci d’ahir no és igual que el meu silenci d’avui. I el meu silenci no té res a veure amb el teu silenci. Quan parlo de silenci parlo de connectar amb un mateix i, per tant, varia moltíssim segons la persona i el moment.
Fins i tot es pot polititzar el silenci…
Si parlem de política, hem de parlar més de soroll. Als polítics els hi agrada molt parlar, exagerar i se senten molt confiats al fer discursos. Però seria molt interessant que els polítics s’escoltessin a ells mateixos i que no es refiessin tant del seu soroll. Els polítics han d’escoltar més cap endins que cap a fora. Segurament, així millorarien.
Es pot conèixer millor una persona a través del silenci o de les paraules? Fins i tot un mateix.
Per relacionar-te amb una persona és necessari les dues coses, silenci i paraules. Hem d’acceptar que hi ha coses que s’expressen millor sense paraules, per exemple amb una mirada, però en altres situacions les paraules són imprescindibles. I sobre conèixer-se a un mateix, crec que també el silenci i les paraules ajuden, però aquí entrem en un terreny més filosòfic, perquè quines paraules utilitzaràs per poder conèixer-te? Crec que la manera natural de l’autoconeixement és el silenci.
Quan en el seu llibre parla de dialogar amb el silenci es refereix a dialogar amb un mateix?
D’una banda sí, però també si surts a caminar per la natura, per exemple, pots establir un diàleg amb tot el que t’envolta. Qualsevol persona que estigui en contacte amb la natura o faci una excursió, pot experimentar aquest diàleg, especialment si està sol.
És necessari entrar en contacte amb la natura per establir aquest diàleg amb el silenci?
No, era un exemple. En el dia a dia tenim moltes oportunitats de fer-ho. Per exemple, mentre esmorzes, o cinc minuts abans d’aixecar-te del llit. També pots anar caminant a la feina. Jo, quan estic a casa molt saturat, baixo a caminar pel barri. Pots fer-ho mentre corres, mentre cuines, mentre escoltes músiques, mentre estàs al metro, fins i tot quan estàs tenint sexe. Al final tot està connectat amb el silenci, es tracta de tancar-se al món.
El silenci i el caminar tenen molt bona relació. Aquest any se celebra el segon centenari de l’escriptor americà H. D. Thoreau, qui va defensar aquestes dues pràctiques en alguns dels seus llibres.
Sí, precisament el meu proper llibre va sobre caminar. En realitat són dues pràctiques que s’assemblen molt. El llibre Caminar, de Thoreau, té molt a veure amb el silenci. Si no aconsegueixes arribar al silenci en una caminada, simplement has de seguir caminant. En el seu moment es va criticar molt a Thoreau, perquè deia que tot ho feia sol, però es va descobrir que la seva mare li feia la bugada, mentre ell estava tot el dia al bar amb els amics. Crec que els crítics ho van entendre malament, perquè el que ell defensava en els seus llibres no era inventat, estava molt ficat en el que escrivia.
Segur que molta gent pensa que la pràctica del silenci és més fàcil al seu país, Noruega, que a Espanya…
Si parles del silenci que ens envolta, sí, és més fàcil trobar-lo a Noruega. Allà no hi trobaries un carrer tan sorollós com la Diagonal de Barcelona. Vaja, no viuríem mai tan a prop d’un carrer tan sorollós. Quan vaig començar a escriure aquest llibre, estava més interessat en el silenci exterior, però a mesura que avançava em vaig adonar que m’interessava més el silenci interior. I aquest silenci interior sí que te’l pots trobar fins i tot enmig de l’Avinguda Diagonal. Ahir, precisament, vaig sortir a passejar per la Diagonal, vaig seure en una terrassa a fer un cafè, vaig tancar els ulls, vaig apagar el telefon i em vaig relaxar sota el sol. Cinc, deu minuts. Va ser fantàstic. Això és silenci i el vaig trobar en un carrer tan sorollós. I aquest vespre sortiré per Barcelona a gaudir del silenci i de descobrir una ciutat nova.
Com que avui [25/10/2017] no hi ha convocada cap manifestació, ho tindrà fàcil.
Però la tensió es nota en l’ambient…
