Cremar-se en la pròpia ràbia i mai no consumir-se

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Basilisco (Impedimenta) és un bon exemple de què no calen artificis estètics ni lingüístics per crear una gran novel·la. Aquesta obra se’ns presenta com un western. El protagonista viu amb la seva dona, Katharina, i junts tenen dos nens petits. En un viatge a un ranxo als Estats Units coneix la història de John Dunbar, un paranyer i veterà de la Guerra de Secessió que porta mort més d’un segle. Això no obstant, sent la seva presència molt viva. Jon Bilbao (Ribadesella, 1972) entrellaça la història del protagonista amb la de Dunbar, el passat i el present. Així, se’ns narren en tercera persona esdeveniments de fa més d’un segle que tenen com a protagonista Dunbar, a qui anomenen Basilisco, mentre tornem al present amb l’altre protagonista, qui ens parla en primera persona sobre la seva vida. Bilbao intercala els dos tipus de narradors per establir una distància respecte a aquesta història llunyana, perquè és un altre qui ens l’explica -des d’una perspectiva general- perquè coneguem molt més enllà de les anades i vingudes de Dunbar al far west.

El primer capítol serveix com a context de la història i dels personatges. A partir d’aquí, els narradors fan zoom en les descripcions i s’endinsen en la psicologia dels diversos personatges, dibuixant-los amb precisió. Per aquí es passegen paranyers, quincallers, usurers i pistolers. Molts homes amb set d’or i riqueses, exploradors i creients sense parangó. Entre tots ells en destaca Dunbar, un home de gran alçada, resistència i valentia, trets similars a Håkan, de la novel·la A l’horitzó d’Hernán Díaz, obra que en castellà va traduir precisament Jon Bilbao. Basilisco inclou diaris de personatges secundaris i una religiositat inherent a la ment d’alguns expedicionaris de llavors, cercadors de l’impossible. Una religió, a més, arrelada i de costums molt ortodoxes. La prehistòria, la ciència i la religió xoquen en una història on es modelen i adulteren llegendes quan aquestes passen d’una boca a una altra a través de generacions.

Hi ha diversos espais en la història -els Estats Units, Grècia, Bilbao, Astúries- i per això Basilisco és molt més que un western, a més de no ser un western convencional. Aquí hi ha unes històries dins d’altres com en una matrioska. Les hordes de perseguidors pel far west s’uneixen a la capacitat de tractar amb els fills petits de l’actualitat, creant una barreja de dues èpoques creuades i explorant de passada la paternitat i la responsabilitat de cada individu amb els seus pares i amb els fills. En aquesta novel·la s’entrellacen persecucions, rancors, comptes pendents, la fe i la història de la humanitat en una trama que compta amb grans personatges, com el de l’Araña, un home misteriós, de presumible maldat però que no atempta directament contra Dunbar.

L’Araña s’erigeix ​​com a símbol i com a tòtem: figura aracniforme i aterridora en el relat del present, figura humana i inofensiva en el relat del passat. Bilbao explora així la ment humana més enllà dels seus límits, així com la connexió passat-present, fregant el que podríem anomenar la «ciència-ficció metaliterària». Recrea espais inhòspits i escenes on acumula tota la tensió de la novel·la. Aquest és un relat amb molta força i atracció, un joc literari en què la maldat no és l’element determinant, sinó el turment que tenallen alguns dels personatges principals. Així i tot, són diversos els que cremen en la seva ràbia sense mai no consumir-se.