Fosques ambicions

Els protagonistes de 'Páradais', de Fernanda Melchor, són dos adolescents inadaptats que tramen un pla conjunt
paradais fernanda melchor

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G


Després de l’èxit de Temporada de huracanes, l’escriptora mexicana Fernanda Melchor (Veracruz, 1982) publica ara Páradais (Literatura Random House), novel·la en la qual predomina la violència, la desigualtat, els desitjos, les obsessions i el contrast entre el paradís i l’infern. Aquest paradís, podríem dir, és el complex residencial Páradais. Allà viuen famílies adinerades, i també Franco, un jove obès que és addicte a la pornografia i que està enamorat -o, més aviat, obsessionat- amb la seva veïna, una atractiva i cèlebre figura nacional que, de vegades, es deixa veure a la televisió. A l’infern hi viu Polo. En realitat, només un riu separa la seva llar i Páradais, on treballa, però a casa conviu amb la seva mare autoritària i la seva cosina. Allà, dorm a terra i només rep menyspreu. Per això esprem tot el que pot el seu temps al complex residencial, encara que la seva feina no li agradi. Quan acaba, a la nit, beu alcohol on ningú pot veure’l abans de tornar a casa seva, i allà és on coneix Franco.

Tots dos construeixen una mena d’amistat, encara que Polo sent certa repulsió per Franco, qui li narra les seves obsessions i somnis humits amb la veïna. Franco vol tenir sexe amb ella, encara que sigui a la força, i Polo desitja diners per marxar de casa i de la ciutat. Anhela fugir d’aquesta existència que li està consumint les forces, l’ànim i la vida. Per això, planegen junts la manera d’aconseguir el que cadascú desitja. Melchor ens ofereix una narració atractiva i absorbent des del començament, en la qual explora temes com la violència contra les dones i el tràfic de drogues. A més, fa una ferotge crítica a la pornografia i al que això ensenya i inocula en la ment dels joves.

L’autora exposa, de nou, un lirisme cru: la poesia de fang. Analitza la psicologia dels dos protagonistes, sobretot la de Polo, qui és el més turmentat dels dos. Ells troben alleujament i fugida a les nits de conversa i beguda. Polo proposa la seva realitat i Franco planeja la seva, fins que tots dos conflueixen en un objectiu comú. La diferència de classe és un altre tema predominant en la història, i es deixa veure amb el contrast entre Polo i els veïns de Páradais. El seu superior, Urquiza, és un personatge que representa, a més, la figura de l’explotador.

Polo es qüestiona qui és mentre enyora al seu avi, detesta el seu cap i estima la seva mare i la seva cosina. Respecte a aquesta, viu una injustícia. En ell queda una resta d’aquella infantesa i innocència abans del pas a la vida adulta que només mostra obertament quan ningú el veu. La nostàlgia en els seus pensaments és l’única cosa que podem observar del seu interior, i no sembla poc. Els personatges deambulen per Páradais entre la indecisió i la resignació. L’eix de la història consisteix en la ruptura dels motlles en els quals cadascú està encallat. Si us va agradar Temporada de huracanes, us agradarà Páradais.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES