Categories: LLIBRES

‘Retrat d’una dama’, l’obra mestra de Henry James

La novel·la està protagonitzada per una dona que defensa la seva independència tot i les pressions perquè es casi

Henry James (Nova York, 1843 – Londres 1916) sempre va sentir un viu interès per l’art, especialment per la pintura, i aquest fet va quedar plasmat a la seva obra narrativa. Al llarg de la seva vida va mantenir una relació d’amistat amb pintors del prestigi de John Singer Sargent o Frank Duveneck. Aquest darrer, d’origen humil, va contreure matrimoni amb la rica Elisabeth Boott, contra l’opinió del seu pare. Els secrets d’aquesta història, que James va arribar a conèixer de prop, li van servir d’inspiració per a la seva novel·la The Portrait of a Lady. Fins i tot la vila Castellani de Bellesguardo, on va residir el pintor amb la seva esposa, la va emprar James com a model per a la residència del Gilbert Osmond de la novel·la. La pròpia afinitat de James amb la pintura transcendeix a l’ús del terme portrait. Anys més tard, un jove James Joyce utilitzaria aquest mateix terme per titular la primera novel·la: Retrat de l’artista adolescent.

Aquesta extensa obra el va portar a treballar-hi durant dos anys. Així ho recordava el mateix James: «Vaig començar Retrat d’una dama, igual que Roderick Hudson, a Florència, en el transcurs dels tres mesos que vaig passar allà a la primavera de 1879. Com en el cas de Roderick i de L’americà, la meva primera intenció era que aparegués a The Atlantic Monthly, on va començar a publicar-se el 1880. A diferència de les seves dues predecessores, però, va trobar també una altra sortida, amb periodicitat mensual, a Macmillan’s Magazine, i va resultar ser una de les últimes ocasions en les que una novel·la meva es va publicar per entregues simultàniament a Anglaterra i Estats Units. (…) Recordo que vaig estar molt ocupat de nou l’any següent, durant una estada de diverses setmanes a Venècia.»

Amb aquesta novel·la Henry James posa en pràctica una de les seves característiques fonamentals, la qual cosa que ell va anomenar «punt de vista objectiu», és a dir, la recerca i consecució de la narració indirecta. El que tractava de plasmar James amb aquesta tècnica era la desaparició del punt de vista del narrador, i així seria el lector qui s’enfrontés directament al que coneixia el propi personatge.

L’argument de la novel·la és el següent: una jove nord-americana de bellesa apreciable, Isabel Archer, decideix emprendre un viatge a Europa. Allà intentarà viure en plena llibertat, assumint els riscos que això podria comportar-li. Una sèrie d’avantatjoses propostes matrimonials són rebutjades, en contra dels consells familiars. Una herència inesperada la convertirà en objecte de desig. Aquest senzill argument a les mans de Henry James converteix Retrat d’una dama en una de les grans novel·les del segle XIX. Com recorda G. K. Chesterton a l’Obituari de Henry James, els seus llibres «sempre seran bonics… i fan tanta impressió de ser joves que mereixerien ser vells.»

La portada de l’edició que publica Literatura Random House (amb traducció al castellà d’Ana Eiroa Guillén) reprodueix el controvertit quadre de John Singer Sargent, Madame X. Va suposar un gran escàndol en el moment de la seva exposició. El seu model -Madame Pierre Gautreau- va ser una peça fonamental de l’alta societat parisenca de l’últim quart del segle XIX. El retrat de Sargent la mostra amb un tirant del vestit caigut sobre la seva espatlla. Aquest detall configurava un quadre de gran sensualitat i provocació per a la moral de l’època. El pintor va haver de retocar la pintura, i és així com apareix a la coberta de Retrat d’una dama.

El cinema ha sentit una gran predilecció per les novel·les de Henry James. Així, han estat adaptades les novel·les Les bostonianes i Els europeus pel director James Ivory, i la directora neozelandesa Jane Campion va realitzar la seva versió cinematogràfica de Retrat d’una dama el 1997, amb Nicole Kidman i John Malkovich als principals papers. De la novel·la de Henry James, va dir Campion que se sent identificada amb el contrast entre «la frescor i la innocència, gairebé la simplicitat dels colons del nou món i el refinament, la complexitat, gairebé la corrupció del vell món europeu. Per això, resulta torbadora la trobada entre Gilbert Osmond i Isabel Archer. Isabel és encara ingènua quan arriba a Europa, però ell ja està corromput per la seva estada al Vell Continent i de seguida intentarà degradar-ne la puresa.»

Retrat d’una dama pertany -juntament amb Les ales del colom, La copa daurada o Els ambaixadors– a les grans novel·les de Henry James, el més britànic dels escriptors nord-americans. John Banville, un dels grans estilistes de la novel·la actual, va assumir el repte de continuar la novel·la de Henry James. Amb el títol de La senyora Osmond (Bromear/Alfaguara) continua Retrat d’una dama on James va posar el punt final.