Un ésser lliure de vida nocturna i depravada

Eduardo Suárez Fernández-Miranda

El 1936 l’editorial londinenca Faber and Faber va publicar la novel·la de Djuna Barnes El bosc de la nit. Aquest títol enigmàtic podria tenir el seu origen en la relació tempestuosa que l’escriptora va mantenir, als anys vint, amb l’escultora Thelma Wood, que molt probablement hagi inspirat l’inquietant personatge de Robin Vote del llibre. Fins al moment de la seva publicació, la novel·la va ser rebutjada diverses vegades per motiu de la seva temàtica, però l’oportuna intervenció del poeta T.S. Eliot, principal valedor i revisor de la novel·la, va ser determinant perquè finalment veiés la llum.

Labreu acaba de publicar en català (amb traducció de Laia Malo i una introducció de Jeanette Winterson) i Seix Barral en castellà (amb traducció de Maite Cirugeda i un text de Siri Hustvedt) El bosc de la nit. La novel·la compta, en els dos casos, amb un aclaridor pròleg de T.S. Eliot. El bosc de la nit ha romàs -diu Hustvedt- «als marges de la literatura, com si, igual que els seus personatges, es trobés condemnat a l’estatus de pària històric, un text que, malgrat les declaracions periòdiques sobre la seva “genialitat”, no es pot integrar en la gran narrativa de la literatura i els seus “grans” autors.».

La novel·la es desenvolupa al París dels anys vint, on els protagonistes viuen en un ambient propi de la bohèmia, o una aristocràcia decadent. La figura central, i al voltant de la qual conflueixen la resta dels personatges, és la jove i promíscua Robin Vote, un ésser lliure que «buscava contínuament la foscor» i que «no podia deixar la seva vida nocturna i depravada.»

El baró jueu vienès Felix Volkbein, un altre dels protagonistes, troba a Robin un mitjà per perpetuar el seu llinatge acabat de crear. Nora Flood és potser el personatge més equilibrat d’aquesta obra, que es rendeix a la passió amorosa per Robin. Ella mateixa reconeixerà que aquest amor «sentit amb passió és la mort. Ho sé. Però també saviesa. Ho visc com una condemna.» A l’altre vèrtex del triangle passional trobem Jenny Petherbridge, una pèrfida dona que atraurà la jove Robin Vote a la seva vida.

I contemplant aquesta estranya trama sentimental, el doctor Matthew O’Connor, un ésser extravagant de vida solitària que, tanmateix, és capaç d’expressar a través de la seva veu, i els seus interminables monòlegs, els sentiments complexos dels seus companys.

El bosc de la nit és una novel·la fosca, de personatges que «el món rebutja: els desposseïts, els esgarriats, els heretges i els rebels», com assenyala Siri Hustvedt. L’experiència vital de Djuna Barnes al París de les avantguardes, on va coincidir amb els grans escriptors de la generació perduda, va ser fonamental per crear una obra on el lector descobrirà «l’excel·lència d’un estil, la bellesa de la frase, la brillantor de l’enginy i de la caracterització, i un sentit de l’horror i la fatalitat digne de la tragèdia isabelina», com ens recorda Eliot, en la seva invitació a la lectura.