Primer va venir l’Ètica a Nicòmac, d’Aristòtil. A la nostra era Fernando Savater, filòsof, va escriure Ètica per a Amador. En els nostres dies Antonio Ayuso (Madrid, 1971) ha escrit Una apacible turbulencia (Libros del Asteoride). Els tres llibres tenen, almenys, una cosa en comú: un intent d’explicar-nos el món i el que hi passa des d’un punt de vista filosòfic i, en el cas d’Ayuso, també científic.
Enginyer Aeronàutic de formació, Antonio Ayuso ha desenvolupat la seva carrera en l’àmbit aeroespacial, desenvolupant la seva tasca a l’Agència Espacial Europea o treballant en el desenvolupament de l’Estació Espacial Internacional. La seva passió per l’espai ja li ve de lluny, ell mateix ha explicat que amb vuit o nou anys, ja pensava en el cel i volava fins al final de l’univers que s’havia imaginat.
Una apacible turbulencia no només és un llibre científic. També és una guia, una manera de contemplar l’univers. El llibre comença amb l’escena que possiblement ha motivat aquesta obra: Héctor, el fill de l’autor, li diu preocupat que quan reneixi, ho farà en una altra família. A casa li diuen que la mort no és el final, que la vida no és una fletxa, una línia que acaba en punta. El nen diu: «M’ha entrat la mort. I, no sé què passa, però avui no se’m va».
A partir d’aquell moment, Antonio Ayuso va desenvolupant, a través de breus fragments de dues o tres pàgines –cosa que dOna gran amenitat al llibre– una visió del que ens envolta, però amb una mirada no només científica. Al capdavall, ¿té realment la ciència respostes per a tot? Ayuso creu que no. Una apacible turbulencia ens ajuda a entendre la Teoria del Caos d’Edward Lorenz, el nombre de Reynolds o la mecànica de fluids.
Però també ens parla de C.S. Lewis i del seu assaig Els quatre amors, on l’escriptor britànic assenyala les quatre paraules que els grecs utilitzaven per allò que nosaltres anomenem «amor»: «Storgé», l’amor lleial; «Philia», l’amor entre companys de viatge; «Eros», l’amor irresistible; i «Àgape», l’amor col·lectiu, estructural. Alhora que ens recorda que hi ha una gran diferència entre fer les coses bé i comprendre per què les fem així. El que els grecs anomenaven tekhné.
Antonio Ayuso ha escrit una obra heterodoxa: assaig, llibre de reflexions o guia. Un llibre que ens fa pensar en la realitat a través de les lleis físiques, més enllà del món que habitem. Molt recomanable per despertar l’interès per la ciència o la filosofia. ¿Per què no introduir-lo com a lectura als instituts d’ensenyament?
