Les fortaleses i les debilitats de les passions humanes

Als relats ‘Per què ens estimem les dones’ Mircea Cărtărescu reflexiona sobre temes com l’amor, les relacions i els oblits després de les ruptures
per que ens estimem les dones cartarescu

Manel Haro / @manelhc


Diu Xavier Montoliu Pauli (brillant traductor al català de Mircea Cărtărescu) a la introducció del volum de relats Per què ens estimem les dones (publicat per l’editorial Leonard Muntaner) que el talent de l’escriptor romanès rau, per una banda, en la seva senzillesa narrativa, però alhora en la seva profunditat. Aquests textos giren al voltant de l’amor, les relacions i els oblits després de les ruptures. Certament, és fàcil veure com a través de situacions quotidianes (compte, a Cărtărescu la quotidianitat a vegades és estranya o directament fantàstica!) arribem al moll de l’os de l’essència humana: les nostres passions, les nostres frustracions, els nostres desconcerts i anhels.

En un dels relats, «Per a D., vingt ans après», l’autor explica l’atracció que sent per una noia desconeguda amb qui es troba al metro de San Francisco. Una experiència que tots hem pogut viure, vaja. En un altre, «Arracadetes», reflexiona sobre el déjà vu que li produeix una olor que no sap identificar ni sap per què li provoca una reacció emocional tan forta. «Sobre la intimitat» és una interessant reflexió sobre la necessitat de gaudir de la intimitat amb la parella en el dia a dia, tenir sexe i anar més enllà, explorar el cos de l’altre, establir-hi una mena de comunió, de complicitat, cosa que no s’aconsegueix amb qualsevol relació sexual. Val la pena pensar en aquestes termes sobre la intimitat.

Cărtărescu no perd l’oportunitat de contextualitzar alguns dels seus textos en la Romania comunista que va viure. A «Nabokov a Brașov» explica la trobada amb la germana d’una antiga amant. Recorda com va ser la seva relació amb ella, Irina, i com eren les converses literàries i metafísiques. Ella va ensorrar la seva vida quan va accedir a treballar per als serveis secrets del règim comunista romanès (Securitate), per molt que ell la va avisar que no s’hi fiqués. La maldat dels sistemes repressors no té límit.

 

Cartarescu Foto de Manel Haro

 

I justament sobre el fet de causar dolor va el relat «Amb les orelles enrere», on reflexiona sobre la capacitat del ser humà de fer mal fins i tot quan es pensa que no l’ha fet mai. Per exemple, quan som nens i fem mal als nostres pares sense adonar-nos (aquells gestos que la nostra mare fa amb tot l’amor del món i nosaltres els rebem amb hostilitat i queixes perquè estem enfadats o perquè creiem que podem exigir més del que ens donen), la qual cosa sovint ens deixa una empremta difícil d’esborrar.

La majoria de relats de Cărtărescu són invitacions a pensar i a pensar-nos. A «Qui soc jo?» hi ha una meravellosa proposta a explorar la nostra vida interior, no només a viure’ns, sinó a pensar-nos, a indagar en nosaltres mateixos, en les nostres accions i no conformar-nos a definir la nostra personalitat amb símbols exteriors, que ens aparten de la nostra realitat. Diu que «l’estil de vida actual fa desistir de la vida interior» i després, encara més categòric, que «el nostre jo no és res més que el buit interior induït per la nostra vida súper plena, súper ocupada, de la qual ja no escollim res del que “compta de veritat”.» Més actual i encertat impossible.

Ara bé, el tema estrella d’aquest volum són les relacions de parella, les seves febleses i les seves fortaleses. A «El vespre que cau», toca la temptació de la infidelitat i la victòria de la lleialtat que suposa l’amor de debò. A «La bomba d’or» fa un torbador retrat sobre totes aquelles persones que queden seduïdes per altres persones anònimes amb qui es creuen pel carrer o en una platja i que no es treuen del cap, ni tan sols quan fan l’amor amb les seves parelles. El sexe amb el cos a un lloc i la ment a un altre. L’ésser humà és un organisme capaç d’elevar-se a les passions més celestials i ensorrar-se en les més terrenals. La narrativa de Cărtărescu ens recorda sempre totes les nostres cares.

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES