L’Auditori construeix discurs amb Beethoven i Prokófiev

Manel Haro / @manelhc

L’Auditori va posar ahir les seves cartes sobre la taula per començar la seva nova temporada, que té com a eix discursiu «el poder i la revolta.» Aquest nou curs, a més, L’Auditori vol celebrar el seu 25è aniversari, així que el programa del concert inaugural va ser un full de ruta de cara als mesos vinents. El plat fort de la vetllada va ser la 3 Simfonia de Beethoven, una de les obres més conegudes del compositor alemany, pensada inicialment per homenatjar Napoleon i finalment erigida en monument a l’heroïcitat, coses del desencís que a Beethoven li va provocar que l’emperador francès passés d’estar al costat de la revolta a encarnar el poder.

El programa d’aquest primer concert -un programa dens- va tocar, en certa manera, totes les arestes del lema d’aquesta temporada. Si l’Heroica de Beethoven encarna l’admiració a la revolta, la segona peça forta de la vetllada, la Simfonia concertant per a violoncel i orquestra, op. 125 pot recordar el patiment del seu compositor, el rus Serguei Prokófiev, sota la persecució del poder opressor de Stalin. Aquesta composició és llum en una època de tenebres. I com que allà on hi ha opressió i poders totalitaris, hi ha cants de pau, ahir vam poder escoltar un homenatge a Pau Casals, violoncel·lista abanderat de la lluita contra les opressions i a favor dels drets dels pobles i especialment del poble català.

Aquesta tercera peça va ser Un cant a Pau Casals per a orquestra de violoncels, de Jordi Cervelló, una preciosa i delicadíssima obra que abraça referències al violoncel·lista, com a les suites de Bach, a les quals el músic del Vendrell va dotar de nova vida. Una de les intèrprets d’aquesta obra va ser Alisa Weilerstein, violoncel·lista nord-americana, que tot juts acabava de donar una lliçó magistral com a solista en la Simfonia concertant de Prokófiev. Si aquesta obra necessita de virtuosisme, Weilerstein va presentar credencials suficients per deixar-nos impressionats amb la seva tècnica electritzant.

El programa es va completar amb la Fanfàrria de Joan Guinjoan, composta, ara fa vint-i-cinc anys, per a la inauguració de L’Auditori. L’OBC va fer una bona feina sota la batuta del seu director titular, Ludovic Morlot, qui va oferir una lectura de l’Heroica de Beethoven discreta però efectiva. En el primer moviment d’aquesta 3a Simfonia es percebia certa manca de nitidesa i solidesa, però quan tot apuntava que el plat principal de la nit no seria el millor, el cert és que orquestra i director van anar creixent fins a oferir-nos una interpretació més que digna d’aquest Beethoven. Prometedora arrencada de temporada de l’OBC i L’Auditori.