Una civilització inventada per reflexionar sobre la nostra

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

La fictícia civilització mulai va sorgir per accident i des d’aleshores ha estat objecte d’estudi d’investigadors com l’arqueòleg Nahum Cordovero, protagonista de la novel·la El árbol viene (Periférica). Els mulai viuen en un lloc que han adaptat per fer-ho confortable, ja que fora dels seus dominis les condicions climatològiques són extremes. No hi ha jerarquies, no coneixen els conceptes de maternitat i paternitat ni de propietat. A més, les oracions, sempre d’agraïment i mai de súplica, al seu déu, que no sabem si és només un o més, acaben amb la repetició tres vegades de la frase «l’arbre ve».

Aquesta novel·la de Munir Hachemi (Madrid, 1989) és el relat de convivència de Cordovero amb els mulai durant diversos anys a través de fragments del seu diari i altres textos. Es tracta d’un joc literari que narra una història fictícia que, per la manera com està construïda i presentada, sembla basada en fets reals i com un veritable estudi. S’hi relata la forma de vida d’una civilització que intenta sobreviure davant de la manca de subministraments. Al mig de la plaça on viuen, els mulai tenen un escriptori gran on escriuen, però ningú demana permís per fer res.

Entre els personatges mulai que Cordovero esmenta destaquen Idri, una nena, o Faida, una dona que escriu al gran escriptori. A Faida li assalta la por a la mort, perquè si aquesta arriba, el seu treball de traducció de les escriptures quedaria incomplet, així que se’n va per estar sola, però amb el temps també sent la soledat. Cap mulai neix per estar sol, es diu, ja que la soledat els treu les ganes de lluitar. A més, allà cadascú treballa en allò que li ve de gust i ho fa quan li ve de gust. Davant les diferències entre els mulai i la resta d’humans, el narrador es pregunta: «Per què atenem els parts al mateix lloc que les malalties? És el naixement una malaltia? És la salvació un naixement?»

Al principi, Cordovero admet que l’anàlisi dels mulai també és «una forma d?autoetnografia.» Igual que el protagonista, Hachemi aprofita aquesta història per aprofundir en la naturalesa de l’ésser humà, en els aspectes més primitius, les preocupacions, la relació amb la natura…, i observar-nos des d’una perspectiva científica i nova, encara que sigui en forma de ficció. Aquest llibre és el resultat d’una escriptura arriscada que potser no convencerà tothom, tot i que -cal admetre-ho- la proposta té molt de mèrit. Al capdavall, aquesta civilització inventada no deixa de ser el reflex de la nostra.