Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Penso que en general ens agrada llegir novel·les que ocorren en els escenaris de la nostra vida quotidiana. Podem reconèixer els diferents espais, identificar-los i associar-los amb les nostres vivències. Potser, fins i tot, ens fa il·lusió si qui escriu és un autor llunyà i prestigiós, com és el cas del premi Nobel de literatura John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, 1940), qui ha decidit ubicar la seva novel·la El polonès als carrers de Barcelona, Girona i Mallorca. L’ha publicada Edicions 62 en català amb traducció de Dolors Udina i El Hilo de Ariadna en castellà amb traducció de Mariana Dimópulos.
El polonès narra la història d’un famós pianista de Varsòvia: Witold Walczykiewicz, nascut el 1943 i conegut per les seves interpretacions dures de Chopin sota una revisió intel·lectual que les allunya del so romàntic amb què s’acostuma a associar aquest compositor. Conviden el polonès a un dels recitals mensuals d’un cercle de concerts que s’organitza a la Sala Mompou del Barri Gòtic de Barcelona. Per casualitat, la Beatriu, una dona modesta de Barcelona, és qui haurà de rebre el músic i acompanyar-lo a sopar després del concert.
La trobada fortuïta entre Witold i Beatriu desencadena una trama d’amor, desig i redempció. A través dels seus encontres a Barcelona, Girona i Mallorca, Coetzee explora les dinàmiques subtils de la relació entre els dos protagonistes. La relació entre Beatriu, una dona casada i força més jove que el polonès, i Witold, un músic aclamat i carismàtic, es teixeix amb una tensió palpable i una delicadesa emocional que captiva el lector.
Coetzee ens ofereix una història d’amor prou convencional que beu de la història de Dante i Beatrice i la reinterpreta en un context contemporani, explorant temes universals com l’amor platònic. A través dels ulls de Beatriu, Coetzee ens convida a reflexionar sobre la naturalesa de la devoció i la importància de sentir-nos estimats i desitjats, fins i tot quan aquest amor no és correspost. Coetzee explora les passions d’ambdós protagonistes amb una prosa àgil i una gran capacitat per capturar la complexitat de l’experiència humana.
