Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Cleopatra & Frankenstein (Letras de Plata, amb traducció al castellà de Daniel Casado Rodríguez) és la primera novel·la de Coco Mellors (Londres, 1989) i comença una nit de Cap d’Any a Nova York, quan un home i una dona es coneixen en un ascensor. Ella es diu Cleopatra, com la dona que va ser la perdició de tots els homes a l’Antic Egipte, i també ho serà de Frank. Va néixer a Londres, però viu a Nova York després d’haver aconseguit una beca de postgrau. Per la seva banda, Frank té vint anys més que ella, és un home d’èxit i ofereix allò que Cleo desitja i allò que no té, per la qual cosa semblen encaixar perfectament. Així i tot, la seva relació tempestuosa promet convertir-se en una muntanya russa on l’amor pot no triomfar.
Cleo és filla d’un pare que està distant amb ella i d’una mare que ha mort. La protagonista està enamorada de la ciutat on viu, però sap que se n’anirà en uns mesos, quan acabi els estudis, i així ho comunica a Frank. Quentin, un amic íntim de Cleo, considera Frank «un breu interludi típic de l’heterosexualitat tradicional de Cleo.» Encara que li cau bé, Quentin creu que no és la persona adequada per a ella. Cleo intenta amagar els seus sentiments i té una tristesa «lletja i vella» a dins, mentre que Frank sembla estar lligat a l’alcoholisme. No obstant això, ella posseeix espontaneïtat i ell els recursos, així que es combinen.
Coco Mellors.
Aquesta novel·la és una història sobre la importància de saber estimar, sobre les decisions que canvien vides, així com la insatisfacció i les addiccions. Parla sobre el desig de fugir de la vida que es té i dels atavismes entre homes i dones a l’hora de relacionar-se, quan el fet que tradicionalment s’ha inculcat els homes que no expressin els seus sentiments. Igualment, és una reflexió sobre l’èxit i com és de difícil aconseguir-ho. Ningú no ens ensenya a viure, tampoc a viure en parella, ni a ser feliç, com passa en aquesta història. Els personatges d’aquesta novel·la són plens d’esquerdes, imperfectes. Un diu que el secret de la felicitat és no tenir expectatives ni preferències i així no decebre’s i sempre sorprendre’s davant del que passa. Tots tenen cors famolencs, però alimentar el cor no és tan fàcil com alimentar l’estómac.
Cleòpatra & Frankenstein té tocs d’humor, però és una anàlisi profunda de les relacions humanes, la convivència i el procés de l’amor. En aquesta novel·la, els diàlegs tenen molta força i l’autora hi posa el focus per construir la història i els personatges. Per això, em sembla una obra enginyosa que no cerca l’humor enllaunat ni forçat. Controla els temps i sap quan incloure cada element de la narració perquè tot encaixi a la perfecció. En aquesta novel·la, es diu que abans d’aconseguir l’ordre cal fer que tot plegat sigui un caos, i crec que Mellors aconsegueix construir, a partir del caos de la vida, l’ordre d’una història molt recomanable.
