El preu que cal pagar per descobrir la veritat

Ramona Solé publica la novel·la negra 'Sense bisturí', en què la policia ha d'investigar la desaparició de dos adolescents
Sense bisturí

Sílvia Romero


El març de 2021 l’escriptora Ramona Solé publicava la novel·la Bisturí (Llibres del Delicte), una història corprenedora que interpel·lava als lectors i els obligava a prendre partit: a favor dels delinqüents per la suposada justícia que duien a terme o en contra per la barbàrie dels seus actes. Amb aquesta novel·la, a més, l’autora va rebre diversos reconeixements: finalista ala millor novel·la negra en català al festival València Negra 2021, i guanyadora del premi a la millor novel·la negra escrita per una dona al festival de Cubelles Noir.

Tres anys més tard, Solé ens ofereix la continuació de Bisturí amb la novel·la Sense bisturí (autoedició). La trama reprèn la història des del punt en què la va deixar, i tot fent referència al cas investigat en el llibre anterior, que la premsa -en la ficció- va anomenar «Els justiciers del bisturí», recuperem els personatges que formen el grup d’investigació de Lleida dirigit pel sergent Torres, així com la família formada per Santi, Dàlia i Noèlia, tres germans orfes de pare i mare amb un important paper en el desenvolupament i desenllaç de l’argument.

Val a dir que la primera novel·la, Bisturí, deixava perfectament tancats tots els serrells, però també és cert que, segurament, a més d’un i més de dos lectors els va quedar la intriga de saber com continuaven les vides dels diversos personatges després d’una experiència corprenedora com la que havien viscut.

Amb una bona mostra de domini de les eines que configuren la novel·la negra, Solé ens aboca, a Sense bisturí, al desenvolupament de dues històries paral·leles. Per una banda, l’esmentada continuació del cas dels justiciers del bisturí, i per l’altra banda, a un altre cas que l’equip dels Mossos ha d’investigar sobre la desaparició de dos germans adolescents. Ambdues línies argumentals es van alternant i solapant, aconseguint, amb aquesta oscil·lació hàbilment mesurada, mantenir l’interès lector.

 

Ramona Sole Bisturi

Solé, amb la seva anterior novel·la, ‘Bisturí’.

 

És interessant destacar la recreació de la psicologia dels personatges, sobretot incidint en la Ruth, que forma part del cos dels Mossos d’Esquadra i que va viure en primera persona la virulència del cas dels justiciers del bisturí. En aquesta nova entrega trobem una dona trencada, amb problemes de concentració, amb una inseguretat patògena que la duu a consumir tranquil·litzants, però que alhora té molt clar que li cal estar preparada per a quan arribi el moment.

I l’altre personatge que cal remarcar en especial pel treball d’introspecció psicològica a què el sotmet l’escriptura de Solé és, precisament, el personatge en qui recau l’autoria dels crims i de tots el problemes amb què s’ha d’enfrontar l’equip d’investigació. Es tracta d’una persona manipuladora, amb un concepte ambigu i subjectiu sobre el que és la justícia, capaç de fer seguiments a través d’internet i de les xarxes, amb gran facilitat per disfressar-se i adoptar altres personalitats, i sobretot amb un enorme desig de venjança.

Un altre dels aspectes que cal subratllar en la narració de Sense bisturí és l’ingent treball de documentació que ha dut a terme l’autora quant a tècniques i procediments policials, convertint tot el desenvolupament de la investigació en un procés lògic que el lector va seguint tot amarant-se d’aquesta coherència i considerant cada pas com un avenç conseqüent i raonable.

En definitiva Sense bisturí, de Ramona Solé, és una novel·la viva que es llegeix amb interès, però sobretot una història que ens enfronta a la maldat humana i que ens aboca a plantejar-nos quin és el preu que cal pagar per descobrir la veritat d’allò que ens ocupa… o preocupa.

Categories
LLIBRESNovel·la negra / Thriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES