Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Ken Bugul (pseudònim de Mariétou Mbaye Bileoma) és una escriptora senegalesa nascuda a la regió de Kaffrine, al Senegal, l’any 1947. El seu pseudònim significa «un no volgut» en wòlof, la llengua majoritària del Senegal. Ha estat condecorada amb diversos premis i part de la seva obra ha estat publicada en castellà, com Riwan o el camino de arena (traduïda per Nuria Viver a l’Editorial Zanzibar). Ken Bugul escriu en francès, la llengua en què va estar escolaritzada, però tot i escriure en una llengua d’abast internacional i la qualitat de la seva literatura, ha estat una autora poc traduïda a l’estat espanyol.
La seva penúltima novel·la, Cacophonie, ha arribat a la península només a través de l’asturià i gràcies a l’Editorial Trabe, en una traducció magnífica a càrrec de Marta Mori d’Arriba. L’autora hi desenvolupa el discurs intern de la Sali, una dona gran nascuda a Kaffrine —com l’autora mateixa— que viu refugiada a «la casa groga de la ciutat ocre», un edifici que pertanyia al seu difunt marit i que va heretar per ser la dona amb qui estava casada en el moment de la defunció -d’entre moltes altres dones amb qui tenia fills.
Ken Bugul.
La ciutat es troba en una regió desconeguda del continent que la Sali anomena «clarobscur», lluny del seu lloc natal. La Sali no en parla la llengua ni hi té cap lligam, però ràpidament fa d’aquest espai de la seva família política la llar que no havia aconseguit tenir mai. No obstant això, la Sali se sent cada vegada més atrapada entre les parets mitjaneres que delimiten la finca de la casa groga. Els murs semblen elevar-se més i més, i ella comença a desconfiar de tothom al seu voltant.
Ella només té ganes de fugir, però no té clar cap a on. La novel·la avança en forma d’espiral, recorrent l’angoixa que trastoca la Sali, a mida que ens descobreix diferents arestes de la seva personalitat i històries del seu passat. La Sali només té ganes de cridar entre tots els sorolls que l’envolten. Cacofonía ens ofereix una àmplia mirada al continent clarobscur en general i al Senegal en concret. A través de les pàgines, els pensaments de la protagonista detallen el funcionament de les diferents esferes socials.
Centra l’atenció en el sentiment de pertinença, el procés d’alliberament de la dona, la crítica a les dinàmiques postcolonials i en el rol que juga l’emigració en les relacions socials i familiars. És una anàlisi rica i profunda de la societat senegalesa a través dels ulls d’una protagonista amb aires autobiogràfics en una novel·la ben travada que aconsegueix descriure amb detall l’estat psicològic d’una protagonista versemblant i profundament humana.
