Plàcida vida quotidiana

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

Aki Shimazaki (Giju, Japó, 1954) és una escriptora i traductora quebequesa d’origen japonès. Va néixer al Japó i va emigrar al Canadà l’any 1981, amb 26 anys. Des de 1991 viu a Montréal, on ensenya japonès i on va començar a estudiar francès, llengua en la qual escriu les seves novel·les. La seva obra ha estat traduïda a moltes llengües i ha rebut diversos premis. L’última novel·la que s’ha traduït al català ha estat Suzuran, publicada a Empúries amb traducció de Mercè Ubach. Robert Joan-Cantavella l’ha traduïda al castellà per a Tusquets.

Suzuran narra la història de l’Anzu, la germana mitjana d’una família amb tres fills que viu a Yonago, al Japó. Està divorciada i viu amb el seu fill petit. Va treballar durant un temps en una gran empresa farmacèutica, que va abandonar per dedicar-se a la ceràmica, l’art que l’apassiona. L’Anzu és una persona tímida i tranquil·la, que prefereix una vida discreta i introspectiva. Aquest tret contrasta fortament amb la personalitat de la seva germana Kyōko, que sempre ha destacat en tot el que ha fet i té una actitud molt més extravertida i segura.

Aquesta dicotomia entre les germanes és el centre d’interès de la novel·la. A mida que avança el relat, descobrim la història que les uneix i les separa a través dels episodis amorosos de la vida de l’Anzu. És una contraposició molt profitosa que permet explicar el funcionament de les relacions familiars i, al mateix temps, de les relacions de parella. Ens explicita totes les regles no escrites de la cultura japonesa.
La ceràmica i les flors juguen un paper interessant que relliga el llibre en un nivell metafòric que s’entrellaça amb les històries personals a partir de les Suzuran, «orquídia de campanetes», unes flors que donen nom al gerro amb forma de campaneta que serà la peça central per a l’exposició de ceràmica que està preparant l’Anzu.

La senzillesa aparent de l’escriptura de Shimazaki amaga amb elegància diferents capes de significat que es van fent transparents a mida que avança la lectura. Els personatges són complexos i ens ofereixen històries ben elaborades que permeten reflexionar sobre la naturalesa de les relacions humanes amb precisió i profunditat. Una narració que atrapa en els seus matisos subtils.