Relats de tradició maia-quitxé

MANEL HARO

Amb Leyendas de Guatemala (Cátedra) l’escriptor guatemalenc i guanyador del Premi Nobel de Literatura Miguel Ángel Asturias (1899-1974) va recollir les històries tradicionals i els contes del seu país natal, transmesos de generació en generació de forma oral i inspirats per la mitologia maia-quitxé. Veiem en ells personatges que es confonen amb els entorns naturals, que travessen el temps i l’espai per terra, mar i aire. Hi trobem homes-au, homes-arbre, homes-riu, dones-flor, personatges sotmesos a la voluntat, mai casual, de la natura, o d’altres criatures fantàstiques, com la serp emplomada.

Són llegendes plenes de simbolisme que ofereixen una lectura de diverses capes. Alguns d’aquests símbols estan tan arrelats a la cultura local, que potser el lector europeu es perd algun detall, tot i que l’edició de Cátedra té un glossari final que ajuda a situar-se. No és greu, però, perquè més enllà de símbols i missatges ocults, els textos tenen prou elements per ser gaudits, fins i tot sense coneixements específics sobre la cultura maia-quitxé.

Al capdavall, algunes d’aquestes històries, escrites el 1930, es poden llegir com relats fantàstics gràcies a la varietat de personatges i elements folklòrics. Alguns estudis, de fet, consideren aquest llibre una avantsala del realisme màgic i ben bé podria ser així. Almenys ens pot ajudar a entendre la importància de les cultures indígenes en la construcció de la literatura hispanoamericana del segle XX.

Entre les llegendes, trobem moltes mirades a la destrucció i al renaixement, a la força de la natura, a les tensions humanes i a los no humanes. A «Leyenda del Cadejo» trobem una novícia que viu una vida tranquil·la al seu convent, fins que s’adona que la seva trena ha estat posseïda pel diable i ha de tallar-se-la, ja que s’ha convertit en un motiu de desig dels homes. A «Leyenda de la Tatuana», un sacerdot-arbre reparteix la seva ànima en quatre camins, un dels quals decideix vendre-la a un mercader; el sacerdot fa tot el que pot per recuperar la seva part d’ànima venuda, però el mercader té altres plans.

A «Leyenda del Sombrerón» un altre sacerdot, que viu una vida monacal, és temptat per la pilota (símbol del diable en aquest relat) que ha perdut un nen al pati del monestir. A «Leyenda del Volcán» un home-au rep l’encàrrec de construir un poble amb el seu temple després que un volcà hagi arrasat amb tot davant dels seus ulls. El volum de Càtedra conté altres textos, dos que serveixen de pròleg i també un relat en forma de teatre. Aquests són més impenetrables, més carregats de simbolisme i, en algun moment, difícils de seguir.