Amélie Nothomb torna a explorar les complexitats de les relacions humanes amb El llibre de les germanes (Anagrama), traduïda al català per Ferran Ràfols Gesa i al castellà per Sergi Pàmies. La novel·la ens capbussa en els lligams fraternals i en la indiferència parental. La protagonista, la Tristane, és una nena brillant en l’àmbit personal i acadèmic que creix en un ambient fred on els seus pares, atrapats en la seva pròpia bombolla d’amor, gairebé no li ofereixen cap atenció.
Tot canvia quan neix la Laetitia, la seva germana petita, amb qui estableix una connexió intensa i gairebé simbiòtica. Entre l’afecte i la rivalitat, la seva relació esdevé el motor de la història, en una narració que alterna episodis tendres amb situacions surrealistes i una evolució argumental poc convencional. El llibre és, sens dubte, interessant i entretingut. Nothomb manté la seva prosa àgil i punyent, carregada d’imatges potents i reflexions sobre la condició humana.
La lectura es fa amena i l’autora sap jugar amb les emocions del lector, alternant passatges més aviat convencionals amb escenes que trenquen la versemblança. No obstant això, un dels problemes principals de la novel·la és el seu desenvolupament argumental, ja que de vegades sembla que divagui sense tenir un rumb clar i es fa complicat percebre quina direcció vol prendre l’autora. Aquesta atmosfera d’aleatorietat en la narració provoca la sensació d’estar davant d’una sèrie d’episodis independents més que no pas en una història cohesionada.
Com és habitual en les obres de Nothomb, alguns personatges poden semblar exageradament caricaturescos. En aquest cas, els pares es dibuixen més com una idea que com a individus psicològicament complexos. Això pot ajudar a avançar ràpidament en la trama, però, a la vegada, resta profunditat a la història i fa que les dinàmiques familiars resultin més esquemàtiques.
També, la manera com es desenvolupa la relació entre les germanes, tot i ser l’eix central de la novel·la, a vegades es presenta de manera fragmentària, amb episodis que semblen connectar-se de manera un pèl forçada. Així, El llibre de les germanes no és una de les obres més rodones de l’autora, encara que ofereix una lectura àgil i entretinguda.
