La novel·la de Cho Nam-joo (Seúl, 1978) Kim Ji-young, nacida en 1982 (Alfaguara amb traducció al castellà de Joo Hasun) és un retrat de les moltes dificultats que tenen les dones en la societat sud-coreana per tirar endavant les seves ambicions i els seus projectes vitals. L’autora no només converteix en ficció dades que ja coneixem -com el fet que les mares renuncien molt més que els pares a la seva carrera per cuidar els fills-, sinó que traça un recorregut pels murs amb què topen les dones en molts àmbits, com el familiar, l’acadèmic o el laboral, una realitat que no totes les estadístiques recullen.
Cho Nam-joo ens mostra així una societat profundament patriarcal en la qual la protagonista, Kim Ji-young, acaba perdent el seny. La seva és una lluita des que neix per trobar el seu lloc en un món d’homes, però per molt que s’hi esforci, el seu camí sembla abocat al mateix paisatge desolador on altres dones abans que ella van haver de renunciar als seus somnis. De fet, ella mateixa es veu forçada a ser mare perquè és el que s’espera d’una dona que s’ha casat, tot i que aquest no era el seu projecte de vida. És a dir, és el seu entorn familiar i social els quals dicten quin ha de ser el seu camí.
La novel·la comença amb una Kim Ji-young -que és esposa, mare i filla dels personatges que l’envolten- adoptant un comportament estrany, alarmant fins i tot, com si hagués patit un trastorn de la seva personalitat. A partir d’aquest primer capítol, l’autora ens narra quines vivències ha tingut el personatge per arribar a aquella situació tan dramàtica, així que, d’alguna manera, sabem com acaba la història, ja des de les primeres pàgines.
Cho Nam-joo.
Kim Ji-young, nacida en 1982 és una novel·la colpidora que ens permet als lectors masculins entendre quins han estat els nostres privilegis, perquè el que narra Cho Nam-joo no és tan diferent del que es viu en moltes societats desenvolupades com la nostra. Tot i que hi ha diferències culturals evidents, hi ha conductes socials que es mantenen entre nosaltres, almenys en generacions encara vives.
A la novel·la hi ha personatges masculins que també són víctimes d’aquest mateix sistema. El pare de la protagonista no es conforma amb la jubilació i mira de continuar generant ingressos perquè és el que li toca a un pare de família; el marit de Kim Ji-young és un home simple, incapaç de plantar cara a ningú, que mira de fer feliç la seva dona, però no pot evitar executar comportaments masclistes que ni ell mateix sap que té.
La novel·la és un seguit de situacions que sotmeten a la protagonista a aquest masclisme estructural i aquest és un petit inconvenient de la història que ens explica Cho Nam-joo, perquè no hi ha pràcticament cap escena que no sigui un exemple dels maldecaps del personatge. Tot és profundament explícit, no hi ha gaire marge per a la interpretació, i penso que sovint el relat funciona millor si només s’insinuen les situacions en lloc de donar-les ben mastegades.
Així i tot, Kim Ji-young, nacida en 1982 és una bona història que ens fa reflexionar. És un relat més aviat fred, amb alguns peus de pàgina, com si la novel·la fos, en realitat, un informe objectivat. Aquesta fredor funciona, perquè fa créixer la sensació de deshumanització en què viu la protagonista, una deshumanització gairebé kafkiana. Val la pena llegir-la.
