La iniciativa privada en música clàssica acaba d’obrir una nova seu a Barcelona, de la mà de la Fundació Vera Musica, amb seu al Reial Cercle Artístic. La seva missió és la de promoure l’excel·lència musical, amb un èmfasi especial en les obres de nova creació i en l’intercanvi cultural entre els Estats Units i Europa. Un petit i brillant tast d’aquest diàleg es va poder veure el 19 de març a l’Ateneu Barcelonès, de part del IEN Out of the Sound Box Concert.
En aquella sessió, el violinista Max Tan, el pianista Paul Rivinius i la mezzosoprano Melissa Gregory van interpretar obres mestres estatunidenques del segle XX, com la Violin Sonata 2 de Charles Ives o la Porgy Rhapsody d’Albert Markov. Especialment, aquesta última peça va oferir espai al virtuosisme desenfrenat dels músics, generant un espai demoníac i brillant, expressiu, intens i ric, de perspectives incomptables i coronada per una execució de Tan i Rivinius magistral.
Van obrir l’esdeveniment les Tres Romances de Marc Migó, un dels promotors de la fundació, aportant en diversos graus un lirisme mediterrani i català, expansiu però amb espurnes de repetició minimalista; un romanticisme classicot a l’inici, que acaba desencadenant una expansió moderna i misteriosa que podria beure de la música francesa d’inicis del segle XX; i, per acabar, una peça contemporània, de gestos i sons inacabats, que desdibuixa línies i estridències sota capes de poesia i referents.
El diàleg Catalunya i els Estats Units va quedar ben definit, amb el vincle de Migó a la prestigiosa Juilliard Academy. A la presentació de la Fundació Vera Musica, Glen Cortese, director musical de la Filarmònica de Colorado: va aportar sons americans al Nocturn de Migó, que transportava al Hollywood fosc i màgic de pel·lícules com Eyes Wide Shut. Un exemple més de l’entesa entre el compositor català i la xarxa musical estatunidenca.
Imatge del concert de l’Ateneu.
La iniciativa privada també és referència, per exemple, amb una temporada d’Ibercàmera que porta a Herreweghe en el que potser és el millor Bach dels últims mesos, a Currentzis fent una segona de Mahler memorable, i que ha presentat una temporada 25/26 amb nombrosos èxits assegurats. També BCN Clàssics té títols fantàstics per aquesta temporada, com el Pierrot Lunaire de Schönberg, una obra que, avui dia, continua fascinant i transportant els seus oients a un univers ple d’energia.
No podem oblidar tampoc el pròxim esdeveniment amb Gustavo Dudamel i Marina Rebeka al Liceu, acompanyats per la London Symphony Orchestra i interpretant títols dels repertoris romàntic i postromàntic, així com el concert de la temporada 25/26 dedicat a obres de piano de compositores contemporànies de la mà de Lluïsa Espigolé.
És bon senyal que la música de qualitat encara arribi a les nostres sales, demostrant que els estàndards de la indústria poden ser alts i que el talent i l’èxit econòmic no són incompatibles; que la política econòmica i els conflictes internacionals impacten les relacions entre continents, regions i poders, però que la música continua sent indispensable per a la nostra cultura, i que una xarxa forta de talent i creació farà més interessant i rica la vida de tothom que assisteix a sales de concerts. Enhorabona, doncs, Vera Musica!
