Jocs de taula, música i realisme

El món de la música té en els jocs de taula un dels seus interessos. Ja hem parlat en aquesta pàgina d’aquest tema i avui vull aprofundir-hi parlant d’altres jocs. Per exemple, Lutier (2025), de Dave Beck i Abe Burson, publicat per Paverson Games, on l’objectiu és posar-se en els peus d’una saga de lutiers al llarg del temps i construir, reparar i donar popularitat als instruments que porten el teu cognom. En seria un exemple la família de violins Stradivarius. Alguns aspectes del joc serien equiparables a la dinàmica dels contractes del joc Ovation, que en aquest cas són objectius secrets individuals entregats a cada jugador i que s’han de resoldre abans que acabi la partida.

Aquí també es competeix per aconseguir el suport de patrons com Vivaldi o Schumann i hi afegeix dinàmiques com el títol de «primer instrumentista», per exemple primer violí, i que s’atorga a la família que construeix un determinat tipus d’instrument per primer cop en una partida. Això suposa introduir un element de competició dins l’experiència. El títol de primer instrumentista significa, en el món orquestral, un càrrec de prestigi i més remuneració, ja que sol ser més exigent a l’intèrpret i demana més tècnica i ofereix més lluïment i, per tant, pren un rol significatiu dins la cursa per crear els millors instruments.

Tot i que en aquest joc se supediten elements de la història real dels instruments a les necessitats del joc, Lutier busca retratar l’experiència musical amb més detall, i acaba fent també que l’experiència de joc sigui més llarga i exigent; de fet, es categoritzen com a jocs pesats (o heavy games), de complexitat més alta. La companyia, per assegurar un grau de realisme del món de la música des del Barroc al Romanticisme, va contactar amb el musicòleg Kevin Ngo.

“Veient el prototip, vaig adonar-me que el joc, i sobretot el fossat de l’orquestra, se centrava en l’ideal de l’orquestra simfònica de finals del segle XVIII i principis del XIX”, afirma Ngo. I afegeix: “La majoria de les nostres discussions es van centrar en quins instruments i quins clients serien més adequats o representatius”. Aquesta recerca pel realisme i l’adequació temàtica és un fenomen recent: tant és així, que durant la campanya per la creació de Lutier, l’empresa va exhibir la col·laboració del musicòleg com a tret diferencial i com a reclam de màrqueting.