Sílvia Pujalte: «Aprendre, sentir i viure són bons verbs per vincular a un concert»

ALBERT MENA

Sílvia Pujalte és doctora en enginyera de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i des de juny del 2025 directora artística del Festival Schubertíada. Destaca pel seu coneixement del sector, de la història del gènere i per una afició a la música que transcendeix les seves obligacions professionals. Repassem amb ella com s’escolta la música avui dia, com la clàssica pot aïllar-nos de la velocitat del món contemporani i quins plans té la Schubertíada pel futur.

 

Escoltem avui música de la mateixa manera que fa unes dècades?

Fa uns quants anys en què tot va molt de pressa i els estímuls han de ser continus, i el canvi, constant. Es nota, especialment, en les noves generacions. Això complica l’escolta de la música, perquè una Segona de Mahler demana atenció i comprensió. Alhora, aquesta mateixa obligació pot transformar la interpretació d’aquesta simfonia en un oasi i proporcionar un temps sense mòbils i un espai lliure de distraccions.

Com és el públic de la Schubertíada?

És extremadament silenciós! Juguem amb avantatge, ja que és un públic més reduït que el d’altres festivals, però també sabem que és exigent i que es prepara abans dels concerts. Per això acaba sent molt coneixedor d’allò que escoltem. L’atenció durant els concerts i recitals és elevada i quan han acabat, s’apropen i ens tracten, a mi i a l’equip, amb molta proximitat. Podem dir que l’efecte també arriba a aquelles persones que venen per primera vegada, ja que quan tornen sempre ens expliquen quins concerts han viscut en temporades anteriors.

Com us influeix en el vostre dia a dia?

El públic ens enriqueix molt: quan comparteixen les seves experiències, recents o de fa anys, pots gairebé viatjar en el temps i reviure recitals i concerts. Som un equip petit i poder parlar amb tothom que s’apropa a les nostres propostes és un privilegi que valorem molt.

Quina és l’essència d’aquesta Schubertíada 2026?

Podríem dir que és l’equilibri: entre artistes consolidats i joves, d’aquí i intèrprets europeus, i programes tant clàssics com d’altres de nous.

Quin és el motor que mou l’equip directiu?

Parlar i treballar amb els artistes sobre el programa que porten fa molta il·lusió. Al final, la proposta és pel públic i veure una resposta positiva és fabulós: tant abans del concert, quan es compren les entrades, com després del concert i es parla amb espectadors i artistes.

Sempre amb la música al centre.

Sí, és la música la que deixa marca en la vida de les persones. Quan algú ve a un concert, volem que en surtin enriquit, que alguna cosa els hagi remogut, fet pensar i que hagin gaudit.

També feu propostes de música contemporània.

La Schubertíada ha tingut un ull posat en la nova creació des dels seus inicis, amb el Dr. Roch, i fa anys que dona cabuda a estrenes. Per exemple, aquest juliol a Valdegovía vam estrenar un cicle de cançons de Marc Migó, cicle que poc després va guanyar un premi de composició a Nova York. També hem estrenat un cicle de cançons d’Héctor Parra i un altre en què el fil conductor era el text, en aquest cas de Joan Margarit, amb música de Jordi Domènech, Salvador Brotons i Albert Guinovart. A més a més, tenim una proposta lligada per a la temporada vinent, però encara no la podem donar a conèixer!

 

 

Quines característiques té la música que s’estrena a la Schubertíada?

Hem estrenat tant obra vocal com de cambra: només es demana que encaixi amb l’esperit de la institució i de qualitat. Alguna vegada s’han fet obres d’orquestra de cambra, però presenta nombrosos reptes logístics.

I feu mirades al passat.

Aquest any hem pogut recuperar la figura del compositor menorquí Miquel Capllonch, en un concert de peces seves amb la soprano Marta Bauzà i el pianista Jesús López Blanco. Capllonch va residir més de dues dècades a Alemanya, en un viatge que en principi havia de ser només per a estudiar i d’on van sortir nombrosos lieder en alemany i en estil tardoromàntic. Una altra proposta seria la del sextet d’Erwin Schulhoff, oblidat durant dècades per culpa del nazisme.

És aquesta la peça de format més gran de la temporada?

També hem tingut un altre sextet, però amb quatre veus i dues pianistes, que han fet la primera part dels Valsos Amorosos de Brahms i a la segona part, més Valsos Amorosos i obres a quatre mans o quatre veus. Va ser un concert molt refrescant, amb un Brahms de qualitat però lleuger.

I en uns espais extraordinaris.

Sí, i hi seguirem al futur, tant a la Canònica de Santa Maria de Vilabetran com a la preciosa església de Sant Pere de Pals, amb el Festival Clàssic Pals, i aquest any hem recuperat un espai de màgia especial, l’Espai Misteri d’Aigua Vilajuïga. Aquest auditori es troba dins d’un pou ampli, de bona acústica i d’il·luminació natural, que té molt d’encant. També seguirem a Valdegovía, com també al Petit Palau i a la sala Oriol Martorell de l’Auditori.

Què voleu que s’endugui de la Schubertíada algú que hi ve de públic per primera vegada?

Volem que se sentin cuidats, des del moment de la compra d’entrades. Un cop s’arriba a l’espai de la interpretació, treballem perquè es trobin un entorn familiar, i que tot i que som un equip petit, que sentin que poden apropar-se a nosaltres i que se sentin acompanyats també pels equips de producció i de sala. També és important recalcar que oferim prèvies i conferències abans del concert, a la sala capitular, i sobretot que surtin de l’experiència havent gaudit de la música i dels espais, que des del punt de vista històric son magnífics.

I què vol endur-se l’equip, després de tota la feina de preparació?

Per a nosaltres és una alegria enorme veure que tant artistes com públic estan contents d’haver vingut a la Schubertiada. Probablement, això ho diu qualsevol direcció artística, però en el fons, la satisfacció dels artistes i de l’audiència és imprescindible. Aprendre, sentir i viure són bons verbs per vincular a un concert. I nosaltres estem atents, amb esperit obert i renovat, i aprofitant per a portar l’excel·lència als nostres escenaris.