Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Lorenzo Silva (Madrid, 1966) és un dels més sòlids valors literaris hispànics. Ha tocat molts gèneres i moltes temàtiques. La seva professionalitat fa que inspiri respecte i admiració, malgrat que en una obra tan extensa com la seva hi podem trobar textos per a tots els gustos i amb més o menys grapa. A nivell personal Silva també es una persona respectada, d’opinions matisades i prudents, molt allunyat de la fatxenderia d’alguns suposats intel·lectuals del present. En aquest llibre, Lejos del corazón (Destino), recupera l’emblemàtica parella de guàrdies civils, Bevilacqua i Chamorro, que ja porten vint anys de treball literari en comú, i els situa al Camp de Gibraltar, per esbrinar un estrany segrest no resolt. El segrestat, un jove empresari relacionats amb delictes informàtics, no ha aparegut, malgrat que la família ha pagat el rescat demanat. Un dels seus col·laboradors a l’empresa també desapareixerà, al llarg de la narració, que s’esdevé en un món que té les seves regles i les seves servituds i on, al capdavall, regnen la cobdícia i l’afany del guany ràpid.
Els llibres de Silva estan sempre molt ben documentats, les descripcions del context resulten acurades i convincents. Per als no iniciats en el tema potser resultarà una mica complex situar-se en un món gairebé virtual, amb bitcoins pel mig i negocis lligats a complicades operacions inversores. Silva ha estat reconegut per la Guàrdia Civil a causa del respecte amb el qual s’acosta al cos, sense exageracions ni prejudicis. Fins i tot, en aquest llibre, assisteix a la jura de bandera del seu fill, que s’ha incorporat en aquest cos policial. La situació dels cossos policials en un espai geogràfic tan complicat i arriscat potencia la humanitat d’aquells que cada dia s’han d’enfrontar a un munt de problemes, narcotràfic, fugitius d’un mon menys amable que sovint acaben morint al mar i amb els quals no es pot deixar d’establir una empatia o sentir una compassió evident, delinqüència de tot tipus però no pas tanta com podem pensar des de la distància. Hi ha unes normes, també entre els qui viuen al marge de la llei.
A molts libres de Silva, també aquí, hi trobem força referències literàries i musicals, en aquest cas trobem una reivindicació de Sergio Endrigo, un cantant i compositor italià que potser no ha rebut tot el reconeixement que mereixia. I al·lusions a clàssics com Gardel. Tot plegat amarat d’un humor molt personal. El llibre potser es perd en algun moment en les explicacions tècniques sobre l’entorn informàtic i es triga una mica a entrar a fons en el conflicte, resolt d’una forma relativament apressada i convencional. La relació entre la parella d’investigadors continua sent relativament distant, amb alguns acostaments inevitable i amb l’esperança, per part dels lectors fidels, de què en algun moment la cosa es consolidi, sentimentalment parlant. Tot i que la relació professional entre tots dos és una de les troballes de la sèrie, en els temps que corren. L’autor juga una mica amb nosaltres, com ha de ser, pel que fa també a aquest tema.
Encara que Lorenzo Silva és un autor llegit, reconegut i valorat, potser encara no som conscients, ben bé, del pes d’un escriptor amb una obra diversa, sempre de gruix i interessant, literàriament ambiciós i eficaç. Passa una mica com amb el que Bevilacqua opina sobre Sergio Endrigo. Tot i que algun cas de la parella de guàrdies civils s’ha portat al cinema potser ens manca encara una bona sèrie de televisió feta amb recursos, grapa i uns actors molt ben triats.
