Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Després de publicar diverses antologies de relats curts com Barcelona 2059 (Mai Més), Estats alterats de la ment (Males Herbes) o Relats ecofuturistes (Males Herbes), i de guanyar el Premi Ictineu 2021 pel seu relat «Soc la llevadora», inclòs a Extraordinàries (Males Herbes), Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982) publica Aioua, la seva primera novel·la.
Aioua narra la història d’una fugida i d’una descoberta introspectiva. La Rut decideix deixar de forma sobtada la ciutat de Barcelona i marxar lluny, cap a un indret sense pressions consonàntiques: l’estat d’Aioua. Arriba a Frankville i s’instal·la en un motel de baixa estofa ple de dones solitàries. La Rut opta pel silenci, per deixar d’emetre sons fins que no sigui capaç de trobar-ne els autèntics. El testimoni d’aquesta aventura són els textos que Rut escriu a Hac, l’home amb qui convivia abans d’abandonar-ho tot.
Roser Cabré-Verdiell.
Durant la seva estada a Frankville, Rut s’endèria en una lectura meticulosa del diccionari, que articula l’estructura de la novel·la. La Rut repassa una lletra del diccionari en cada capítol, resseguint cadascuna de les vocals que conformen Aioua en una mescla entre acció i pensament. Enmig, hi trobem històries encapçalades per onomatopeies consonàntiques i topònims impronunciables que s’entrebarregen amb la lectura del diccionari i inspiren una mar de metàfores que fan convergir sentiments, personatges i esdeveniments.
Roser Cabré-Verdiell aconsegueix crear un cosmos oníric a Aioua mitjançant la concatenació d’unes imatges molt ben aconseguides i encara millor collades en el decurs de la novel·la. L’autora guia el lector cap a un univers d’introspecció en què la realitat es barreja amb el somni i la ficció s’entremescla amb la història personal de la protagonista.
No obstant, el que més destaca en la novel·la són les habilitats de l’autora per jugar amb el llenguatge i posar-lo al servei de la literatura: les reflexions lingüístiques i els jocs de paraules són omnipresents. Roser Cabré-Verdiell aconsegueix rebregar la llengua catalana i convertir-la en un objecte poètic que balla entre les històries i els sentiments i que es retorç entremig dels significats per extreure’n el màxim partit a cadascuna de les paraules triades amb un alt grau de consciència lingüística i literària. A Aioua, tot significa de forma exponencial.
