Editorial Males Herbes

  • Contes ‘outsiders’ i arraconats de la literatura catalana

    El volum 'Savis, bojos i difunts' aplega una sèrie de relats oblidats d'autors catalans, molts dels quals són desconeguts en l'actualitat.
  • narcis monturiol i les pedres de l'infern (1)

    Narcís Monturiol torna com l’heroi que va ser

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Ara em dedique a devorar-me novel·les, però no sempre ha estat així. Abans no en llegia ni de forma obligatòria i em dedicava a rumiar entre les il·lustracions dels còmics. Em vaig fer un apassionat de Francisco Ibáñez i del seu Mortadelo y Filemón reunint tota la col·lecció que fins eixe moment hi existia. Quan em vaig aficionar a altres gèneres després de llegir El perquè de tot plegat d’en Monzó vaig deixar abandonats als meus personatges. No fa gaire em van enviar Narcís Monturiol i les pedres de l’infern (Males Herbes), de Sebastià.
  • Joan Jordi Miralles Els nens feliços

    Ni musulmans ni vegetarians

      Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar El teatre és, potser després del conte, la germanastra maltractada i lletja de la literatura. O, si més no, així és com el tracten alguns. Tot i així, el teatre és potencialment una de les armes més efectives per al canvi social i, a Catalunya, ha arribat a esdevenir un dels pocs reductes en què la normalització lingüística s’ha convertit més o menys en realitat. Polítiques de banda, o entrant encara més en les polítiques —culturals, en aquest cas—, cal felicitar doblement el segell independent barceloní Males Herbes: per una banda, per haver.
  • ‘Nosaltres’, la distopia de Ievgueni Zamiatin

    És l'obra més coneguda de l'autor rus, contrari a la revolució socialista, i aquí retrata l'obsessió d'un poder que ho controla tot..
  • ‘Michelíada’: la guerra és ja un espectacle mediàtic

    Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Si us heu mirat sencer el documental sobre Pedrolo, Trencant l’oblit, haureu pogut escoltar una de les veus més interessants i generoses del panorama literari actual, amb una llarga trajectòria com a escriptor, la d’Antoni Munné-Jordà. Ja he escrit en altres ocasions sobre la relativa marginació mediàtica que pateix a casa nostra el gènere de la ciència-ficció, la fantasia o com en vulguem dir, en comparació amb altres gèneres de moda, com ara la novel·la negra de la qual entomem en els darrers anys un veritable empatx. Aquest gènere és molt estimat per Munné-Jordà i és que la ciència-ficció permet.