Hi ha personatges que es recorden sempre, sobretot si després de llegir la novel·la et queda la curiositat de saber què hauria passat amb ells si la seva història hagués continuat. Després de llegir El camino, una de les obres més populars de Miguel Delibes (1920-2010), em pregunto per on hagués portat la vida al seu protagonista, Daniel, després que el seu pare l’enviés a la ciutat, lluny del seu poble, a estudiar el batxillerat. Aquest viatge, una experiència que Daniel afronta amb tristesa i resignació, ja el coneixem des de les primeres pàgines, Delibes ens fa començar pel final, per la darrera nit abans que Daniel, el Mochuelo, un noi d’onze anys, hagi d’agafar el tren cap a la ciutat.
Tot el que ve a continuació són els records del protagonista de la seva vida al poble, el nom del qual no coneixem, però que remet al municipi de Molledo (Cantàbria), on el jove Delibes estiuejava sovint. Daniel és fill d’un formatger, un home de vida rural que no vol que el petit agafi el mateix camí que ell i pensa que a la ciutat és on pot trobar un futur millor. Però aquesta decisió, inflexible, no agrada el Daniel, perquè no vol deixar enrere la seva vida de poble, ni els seus amics, ni la seva família. Ni tan sols vol passar pàgina als seus records, alguns dels quals estan amarats de tristor.
Miguel Delibes / Foto: Fundación Miguel Delibes.
Daniel, el Mochuelo, és un noi com tants altres, té una vida senzilla, passa molt de temps amb els seus dos millors amics, Germán el Tiñoso i Roque el Moñigo. El primer és un noi físicament més aviat dèbil i apassionat dels ocells; el segon és un noi fort, una mica rude, fill del ferrer del poble i d’una dona que va morir en el part. Tots tres passen bona part del seu temps jugant, o fent entremaliadures, en els entorns naturals del poble. La natura -i especialment la fauna- té un paper rellevant en aquesta novel·la: hi ha escenes de joc amb animals, algunes d’entremaliades, i de caça.
Al voltant d’aquest trident, hi ha altres personatges secundaris, alguns realment apassionants, encara que no tots tenen la mateixa presència. Per exemple, és rellevant la figura del pare de Daniel, per la manera com projecta les seves esperances en el seu fill, a més de les seves frustracions; també el del mossèn, amb una actitud amable en comparació amb la de les germanes beates que encarnen la part més conservadora i dura de la religió: de totes elles, el personatge de la Guindilla Mayor és el més radical, perquè va imposant una disciplina religiosa allà on passa.
El camino (hi ha edicions a Destino i Austral) té molt de novel·la costumista, és el retrat de la vida a un poble, però també d’algunes tradicions i creences d’aquella Espanya interior dels anys quaranta i cinquanta. El 1978 Josefina Molina va dirigir una sèrie de cinc capítols basada en la novel·la amb algunes actrius conegudes, com Amparo Baró, Amparo Valle i Alicia Hermida. El personatge de Daniel, el Mochuelo, va ser interpretat per Fernando Aguilera, qui no va fer carrera cinematogràfica després d’aquesta sèrie.
