Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Imagina que ets a la teva habitació, vas a la cuina a agafar alguna cosa per menjar i quan tornes, en tot just uns segons, hi ha un ancià mòrbid assegut a la cadira del teu escriptori. Aquesta és la situació amb què es troba el personatge d’Alexis a El viejo (Bunker Books), entre partida i partida de videojocs al seu ordinador. El senyor respira (amb dificultat, però respira), però no respon a estímuls, no es mou, no parla, no menja. Què hi fa? I sobretot, què pot fer Alexis?
La primera novel·la de Guillermo Anguera (Barcelona, 1991) està localitzada a un pis d’estudiants de Barcelona on conviuen Alexis, un addicte al món virtual; Teodoro, que es creu un nou messies; Susana, una dona angoixada per la seva existència i el seu futur; i un estudiant d’Erasmus que volta cada pocs mesos. Els tres companys de pis tenen les seves anades i vingudes fins a l’aparició del vell, que els atreu al seu voltant per explorar-lo com s’exploren els problemes o una taca a la paret, a la recerca de qualsevol perill primer i per decidir com desfer-se’n després.
El vell pertorba l’existència dels tres joves, que ja estava malmesa pels problemes de cadascú, ja siguin la precarietat, la incertesa o les mancances. El vell treu a la llum les preocupacions de cadascú. La Susana es pregunta si val la pena ser tan productiva perquè viu amb ansietat i dubtes a la feina. Amb l’Alexis ens preguntem fins on és capaç d’arribar la tecnologia i la seva influència. Teodoro es desespera perquè no aconsegueix atraure adeptes a la seva religió, que exalça una vida de plaers. És un Jesucrist modern fins i tot en l’aspecte físic: raquític, amb barba i cabells llargs, encara que se li comencen a caure. El seu nom, de fet, vol dir «regal de Déu.»
Els companys xoquen sobre com interpretar el que està passant. Susana s’agafa a la raó mentre que Teodoro ho fa al misticisme i la divinitat. Alexis, mentrestant, segueix al món virtual, pensa si el vell és el reflex del seu futur jo. Tots valoren si pot ser un somni o un efecte de les drogues. De vegades la realitat supera la ficció i no sempre hi ha una explicació. El vell es mou entre la realitat més mundana i allò fantàstic i s’endinsa en qüestions com l’addicció, la deixadesa, l’angoixa o la indiferència.
El personatge del vell s’erigeix com un gran germà, l’ull que ho veu tot. Mostra la relació de l’ésser humà amb allò desconegut. És el reflex del poder, dels problemes, de l’ansietat, d’aquells elements que apareixen del no-res i dels quals és difícil desfer-se’n. Aquesta novel·la comença amb una premissa que gira al voltant de l’absurd, però que guarda al fons missatges, crítiques i connexions amb la realitat. Després d’acompanyar els tres personatges davant la presència incòmoda del vell, el desenllaç és aterridor. Encara que la vida no tingui un possible sentit, sí que té ordre, i és quan aquest ordre es trenca quan apareix l’alerta.
