Molts nens a les escoles no es relacionen amb la resta de companys per por a fer el ridícul, perquè pensen que no tenen les mateixes capacitats que la resta o, senzillament, per baixa autoestima. Al Bru, el protagonista del conte que ha escrit Pau Roigé (Barcelona, 1992), li fa vergonya fer qualsevol activitat en companyia, tret que sigui amb la seva amiga Jana, però ella un dia es posa malalta i no va a l’escola, així que el Bru se sent neguitós per si algú el treu de la seva zona de confort. Quan arriba l’hora del pati, té un gran ventall de jocs per fer, però el protagonista els esquiva tots, perquè tots són en grup.
No vol jugar a futbol ni a cartes, no s’atreveix a participar a la coral ni a formar part del grupet que aprofita les estones lliures per estudiar. Sense la Jana, el Bru se sent bloquejat, i el motiu és, sempre, que li fa vergonya no estar a l’altura dels seus companys. La seva mestra pensa la manera com aquest jove estudiant es pot relacionar amb la resta i fer amics nous, i troba la solució quan s’adona que el Bru té una afició que pot practicar sense patiment perquè hi té una gran habilitat.
Aquest breu conte per a lectors a partir de sis anys, publicat per Baula en català i Edelvives en castellà, té unes magnífiques il·lustracions d’Anna Baquero (Barcelona, 1993), i aquest és un dels grans atractius del llibre. Els diversos personatges estan caracteritzat com animals que comparteixen espais i rutines. El Bru és un ós, la seva amiga Jana un cabirol i la seva mestra una girafa. N’hi ha companys guineus, rat penats, vaques, gats i gallines, entre d’altres.
Amb aquest relat infantil, titulat En Bru no vol anar a l’escola, es poden tractar temes diversos com la dificultat per fer amics, el sentiment de vergonya a l’escola, l’aïllament o la dependència vers determinats companys. També pot ser una forma perquè els joves lectors explorin quines són les activitats on ells se senten segurs o les passions que poden compartir amb la resta de la classe.
