Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
A la segona meitat del segle XX, la psiquiatria va viure moments convulsos: va aparèixer l’antipsiquiatria, es van tancar vells hospitals psiquiàtrics i es van donar per acabades certes normes obsoletes. Caso clínico (Impedimenta, amb traducció al castellà d’Alicia Frieyro) és un thriller psicològic que reuneix una investigació al voltant d’un psiquiatre adepte a l’antipsiquiatria.
Aquesta novel·la de Graeme Macrae Burnet (Regne Unit, 1967) va quedar finalista del Premi Man Booker Prize el 2022 i en ella es juga amb la realitat i la fantasia, amb el seny i la bogeria, mentre l’autor ens endinsa a la ment humana. El mateix Burnet assegura (falsament, és clar) haver rebut, durant la primavera del 2020, una carta anònima on s’informava d’un cas que va passar al Londres dels anys seixanta. Aleshores, suposadament una dona va assistir a un psiquiatre, Collins Braithwaite, prestigiós professional i una de les figures més destacades de l’anomenada antipsiquiatria en la ficció, qui va tractar la seva germana, Veronica, perquè sospitava que ell la va induir al suïcidi i vol esbrinar-ho de primera mà.
Graeme Macrae Burnet.
Per anar a la consulta de Braithwaite sense que aquest sàpiga que és la germana de Veronica, la protagonista adopta una nova identitat. Es fa dir Rebecca. La investigació de la protagonista s’alterna amb un esbós biogràfic de Braithwaite, des de la infantesa en un entorn familiar hostil fins al seu moment més àlgid. Ell, com a defensor de l’antipsiquiatria, assegurava que la teràpia no servia de res i no podia ajudar ningú. Creia que som la suma de les nostres circumstàncies i la forma com hi reaccionem. D’altra banda, no creia en res, només en l’aquí i l’ara, que són transitoris i, per tant, deia que l’existència s’havia d’entendre com una realitat efímera i sense sentit.
Caso clínico és una novel·la carregada de misteri i tensió que aprofundeix en la recerca de la felicitat, encara que per això s’hagi de deixar de ser un mateix i transformar-se en una altra persona. Amb tocs d’humor, la novel·la també parla dels papers que representem des de ben petits, sabent que estem en un teatre i que hem de mostrar màscares davant de certes persones, perquè a vegades hem d’aprendre a amagar-nos o ocultar els nostres secrets o desitjos. Al capdavall, la nostra identitat és una reacció a la manera com ens han criat i a les circumstàncies que hem viscut.
De la manera com Burnet ens descriu els fets de Caso clínico, sembla que tot sigui real, que estiguem davant d’una crònica. La novel·la ens planteja diversos dilemes i reflexions alhora que ens manté atrapats a la història. Una lectura ben gratificant i entretinguda.
