El hombre gratis (La Huerta Grande) demostra que la ciència-ficció és cada vegada més ciència i menys ficció, com diu l’autor, Mario Jaramillo, en la introducció. L’home gratis és aquell que servirà en el seu temps lliure als interessos aliens sense retribució. En aquest assaig, Jaramillo mostra com al llarg dels segles diferents pensadors han entès la feina com un acte pagat al treballador. Hegel pensava que la feina proporciona sentiment de justícia, rectitud i honor, com es diu aquí. Res no és gratis, menys encara a Internet. La revolució digital és la revolució dels desitjos i l’algorisme marca aquest camí. El domini de les masses es produeix a partir de l’eliminació del pensament crític a Internet.
La revolució tecnològica, amb l’arribada d’internet, va donar peu al comerç de masses, i també als homes consumits i la deshumanització. Paral·lelament, apareix la mecanofília i el sentiment que l’ésser humà és inferior a la màquina. Quan un home és gratis, és perquè és esclau, treballa sense rebre salari. Aleshores, cal preguntar-se si les màquines ens alliberen, com es pensava al segle XX.
Mario Jaramillo.
L’autor diu que s’ha passat del debat sobre si l’ésser humà és bo o dolent per naturalesa a si és dòcil o no, ja que la feina gratuïta implica un sentiment servil. Es parla de la comoditat, la rapidesa o la facilitat, però són disfresses de la feina gratuïta, ja que en realitat hi ha retallades de llocs de treball i, per tant, de despeses . «Seran més les feines que es perdin que les que pugui crear la revolució digital», afirma Jaramillo.
L’autor explica el concepte del llibre amb exemples senzills. Així, quan un usuari d’internet busca informació sobre una malaltia i llegeix les experiències d’altres internautes, aquests han estat homes gratis que han treballat donant el seu diagnòstic perquè un altre es pugui diagnosticar. D’altra banda, davant d’una reclamació, una queixa o una consulta, els webs de l’Administració i no només aquests maregen l’usuari, el porten a adreces de correu que mai no responen, a trucades que ningú agafa. Tot sembla pensat per cansar-nos i que abandonem, així augmenta el malbaratament del nostre temps i els guanys per a l’empresa.
El hombre gratis és un estudi breu, directe i incisiu sobre una realitat de la qual es parla i es debat poc i que, no obstant això, és present en la rutina dels ciutadans. L’autor d’El mar de Camus demostra aquí que, davant el materialisme, l’utilitarisme i la superficialitat contemporanis, es necessiten les poc valorades humanitats. La brevetat de l’assaig, els exemples que s’intercalen, el llenguatge que fa servir i la pertinència de l’assumpte són els elements que construeixen aquesta obra interessant que m’ha deixat reflexionant.
