La sèrie de Netflix Animal té la seva gràcia. És una història senzilleta, però penso que prou efectiva. És protagonitzada per Luis Zahera, en un registre amb el qual potser no estem acostumats en ell, almenys en la pantalla petita. L’actor interpreta un veterinari que treballa en entorns rurals, però pateix les conseqüències de la precarietat que afecta els mateixos ramaders. Forçat a prendre una decisió, accepta una feina en una botiga de mascotes per fer la mateixa feina, però amb animals de companyia.
Aquest canvi professional implica endinsar-se en una sèrie de conflictes interns. Ell estima els animals, els cuida, però no està acostumat a enfrontar-se a les manies i ximpleries de les persones que fan de les seves mascotes una extensió de les seves frustracions i extravagàncies. Tampoc acaba de sentir-se còmode amb els objectius de l’empresa propietària de la botiga, que obliga els seus empleats a cedir davant dels clients, somriure i aconseguir que aquests comprin més productes abans de sortir del local.
Encara que Luis Zahera em sembla un magnífic actor, tinc la sensació que sempre fa el mateix paper. O que defensa els diferents papers de la mateixa manera. Dit d’una altra forma, no veig que aquesta interpretació -d’una sèrie de comèdia- sigui gaire diferent de la que fa a Entrevías, on es posa en la pell d’un policia enmig d’una trama de violència i tràfic de drogues. M’agradaria veure’l en un rol realment diferent.
Com a comèdia, Animal és un producte prou sòlid, tot i que es pot fer una mica repetitiu. De fet, el darrer capítol em va costar acabar-lo. I això que són només nou capítols d’una mitja hora cadascun. Netflix ja ha anunciat que renova la sèrie per una segona temporada, i serà un repte per als guionistes no caure massa en aquestes repeticions. És una història agradable, però, simpàtica, així que és una bona notícia que Animal tingui futur.
