La corda d’Entrevías, la sèrie de Netflix, s’ha acabat després de quatre temporades que han permès estirar massa una història que ja no donava gaire més de si. Quin patiment de vida, la del protagonista, un humil ferreter (José Coronado), que s’enfronta a la delinqüència i a la violència d’un barri governat per petits narcotraficants. Ell és l’ànima de la sèrie, així que cada temporada ha tingut una guerra personal contra algú que ha estat a punt de matar-lo.
Això ens deixa un problema de versemblança: les seves lluites -algunes cos a cos i d’altres amb armes de foc- no són creïbles, encara que en el seu passat aquest ferreter ja jubilat fos membre de l’exèrcit espanyol. Tampoc s’aguanta per enlloc la manera com actua la policia, especialment Ezequiel (Luis Zahera), un personatge que cansa una mica i que en aquesta darrera temporada es desdibuixa bastant.
Sorprèn veure que encara hi ha guionistes que es permeten el luxe d’abusar de la innocència dels espectadors amb fets que només són possibles en la ment d’escriptors molt novells. Per exemple, que un policia agafi el mòbil d’algú que investiga i hi pugui entrar perquè l’usuari no té cap clau d’accés. O seguir un cotxe, a la nit, en un petit carrer on només circula el vehicle del delinqüent i el del policia i que els primers no s’adonin de res.
No entenc que aquesta quarta temporada hagi sacrificat d’una manera tan flagrant la versemblança de la història (que ja de per si era dèbil). Per acabar-ho d’adobar, el personatge de la companya d’Ezequiel, Camila (Catalina Sopelana) és de traca. Inconsistent del tot. No sembla que hi hagi d’haver cap més temporada. En general, ha estat una sèrie entretinguda, però ha anat perdent força. És natural, la història no va ser pensada per estirar-la tant.
