• tantes mudes

    Com una pell de serp

    El poemari 'Tantes mudes' és un viatge trepidant i dolorós de Mireia Calafell, però que, com tota pèrdua i fracàs, suposa una evolució.
  • Llei d'estrangeria Manuel Forcano

    Contradir el desig

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc No es pot negar que en la poesia de Manuel Forcano hi ha passió. Passió i vida. Quan obres els seus llibres, es fa la llum, esclaten les veus, s’escampen els aromes, les músiques t’abracen. Es com quedar-se tancat en una biblioteca una nit i descobrir de cop i volta que els llibres parlen, que les batalles que contenen continuen vives, que els amors narrats al llarg dels anys perduren, que les tragèdies vessen encara els seus laments, tot plegat com si res mai no hagués mort o com si tot s’hagués de.
  • El tren de bagdad

    Viatjar, viure, sentir

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc M’agrada pensar que tot viatge és una aventura en el temps i en l’espai, un mode de connectar no només amb altres cultures i tradicions sinó també amb altres èpoques. Vist, a més, a quina velocitat canvien els paisatges i com alguns indrets que abans acollien a milers de turistes encuriosits ara són presa de la guerra i el terrorisme, viatjar és encara més una necessitat existencial i de connexió amb un món que es transforma i que en certs aspectes desapareix. Qui hagi passejat per les ruïnes de Palmira segur que mirarà d’una.
  • El vertigen de la tomba

    LaBreu Edicions publica en el volum 'Tots els sepulcres' tres dels poemaris més reeixits de l'autor mallorquí Jaume C. Pons Alorda.
  • Mur Gemma Gorga

    Habitar el ‘Mur’

    Gemma Gorga ret homenatge a una generació de dones valentes que renunciaren a la seva veu per poder sobreviure.
  • Refraccions Hilari de Cara

    La cançó d’oli d’Hilari de Cara

    El poeta mallorquí, mereixedor del darrer Premi Carles Riba, fa un cant inusual a l'amor a 'Refraccions'.
  • La poesia de Pasolini

    Nórdica i Bromera apleguen els poemes de l'escriptor i cineasta italià en els volums 'La religión de mi tiempo' i 'El plany de l'excavadora'.
  • L’hivern que arriba

    Amb 'Fred als ulls', Antònia Vicens s’encara a la mort i ho fa des de la posició de qui sap que no té res a fer contra un destí tan clar.
  • La cova de plata d’Anna Gual

    'Símbol 47' és el tercer recull de la poeta de Vilafranca del Penedès.