'Tan cerca de la vida' és una història de ciència-ficció on Santiago Roncagliolo reflexiona sobre la por, la soledat i la incomunicació
Patricia Tena. Barcelona
En un hotel de Tòquio se celebra una convenció sobre intel·ligència artificial. L’empresa Corporació Gèminis es dedica a perfeccionar uns robots que fàcilment es confonen amb persones de carn i ossos. El senyor Kreutz, director de la companyia, anuncia a un dels seus treballadors, Max, que ell és una peça clau en el desenvolupament d’aquests autòmats. El protagonista no sap si això és una floreta o una funesta premonició, però el que sí té clar és que des de fa dies se sent estrany: el jet lag li està afectant més del que es pensava, uns terribles malsons relacionats amb un accident del passat no el deixen dormir i un seguit de records difusos li fan dubtar de si el que realment està vivint és la realitat o una fantasia. A més, sent que, tot i tenir els instruments necessaris, està incapacitat per comunicar-se amb els que l’envolten, incloent la seva dona.
Un dia, a l’hotel on s’allotja, coneix una cambrera muda anomenada Mai, una jove amb la qual, paradoxalment, s’entendrà a la perfecció. Entre ells sorgeix una relació molt especial en la qual els cossos diuen el que les seves boques callen. El sexe es converteix en el seu vehicle comunicatiu i els fa entendre que en l’amor no cal compartir un codi, sinó tenir la voluntat de crear-lo. A priori, podem pensar que Santiago Roncagliolo ha donat un gir radical en el seu estil ja que sembla que ens trobem davant d’una novel·la de temàtica futurista i ciència-ficció, però això no és més que l’embolcall. L’escriptor peruà parla d’aquests temes, però realment ens torna a fer reflexionar sobre el que ja ha tractat amb èxit en les seves anteriors novel·les, temes sobre els quals s’ha convertit en un expert narrador: la por, la soledat i la incomunicació. La deshumanització de l’home i la humanització dels androides, no són més que l’excusa perfecta per reflexionar per què, de vegades, en plena era tecnològica resulta més difícil que mai comunicar-se.
Tan cerca de la vida (Alfaguara) -títol encertadíssim- és una novel·la rica en matisos que es teixeix també com un trepidant thriller psicològic que ens ofereix falses pistes i diferents finals. Per què és tan important Max per a la Corporació? Per què veu sempre una nena morta a l’ascensor? Què li volen dir les veus que sent a la nit? Pot estar envoltat de robots i no adonar-se’n? O pitjor encara, n’és ell un d’ells? La bona notícia és que Roncagliolo gairebé sempre aconsegueix donar un pas més enllà i sorprendre’ns, o, en el pitjor dels casos, tot i que en algun moment arribem a intuir per on van els trets, la seva excel·lent manera de relatar els esdeveniments aconsegueix emocionar-nos. L’autor diu que encara que no ho sembli, aquesta és una història d’amor. I jo confirmo que ho és i també que ho sembla. Apartant els cables, els ordinadors i l’empresa d’intel·ligència artificial, no hi ha més que un home i una dona paralitzats per la por, que demanen, ja sigui a crits o en silenci, que algú els rescati.
Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G Papá nos quiere (Caballo de Troya) és una mirada de la protagonista al…
La sèrie de Netflix reconstrueix la mort d'Asunta Basterra, per la qual van ser condemnats…
Washington Irving va recollir en un llibre les llegendes que va trobar en el seu…
La cantant basca ha publicat un projecte més introspectiu on s'enfronta a ella mateixa i…
'Donantes de sueño' és una novel·la de ciència-ficció de Karen Russell que planteja una societat…
Filla d'una mare sobreprotectora i d'un pare obsessionat amb la seguretat, Veronica Raimo novel·la amb…
Veure comentaris
Un libro vibrante lleno de emociones escrito a ritmo de lectura frenética e inteligente que te lleva a un estresante interés constante.
Leí 'Pudor', no estaría mal repetir con este autor.