Categories: ESCENA

L’essència de Harold Pinter al Versus Teatre


Manel Haro / @manelhc


La companyia Frog porta al Versus Teatre Qui a casa torna, obra del dramaturg britànic Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura al 2005, que dirigeix en aquesta ocasió Salvador Esplugas. L’escenari es converteix en una casa de Londres on hi viu una família d’homes: el pare, vell, ple de manies, malcarat; els dos fills, un que sembla a punt d’esclatar en tot moment ofegat per l’ambient asfixiant de la casa, i l’altre, aficionat a la boxa, que sembla que va més a la seva; finalment, el tiet, el germà del pare, un home cabal, però que s’ha de reivindicar de tant en tant fent valer els seus mèrits professionals.

En aquella atmosfera una mica opressiva arriba un altre dels fills, que temps enrere va marxar als Estats Units per fer un doctorat en filosofia i que ara torna amb la seva dona. Ell vol que ella conegui la seva família, però aquesta decisió provocarà unes reaccions del tot estranyes. Al principi, cadascun dels personatges es comporten tal i com s’espera d’ells des què els coneixem només començar l’obra, però a mesura que aquesta avança, es produeixen situacions que no semblen que acabin d’encaixar del tot, que, en principi, mai succeirien en la vida real. I són precisament aquestes accions les que fan de Qui a casa torna (que Peter Hall va portar al cinema el 1973) una obra genuïnament pinteriana.

L’obra va ser escrita l’any 1964 i entra dintre del que s’ha anomenat com a teatre del absurd, peces que expliquen històries aparentment normals, però que són trencades per personatges o situacions que impliquen comportaments violents, estranys i a vegades directament surrealistes. La versió que fa Salvador Esplugas manté viva l’essència de Pinter, cosa que produeix que alguns espectadors surtin del teatre intentant entendre la racionalitat d’unes escenes que precisament volen mostrar tot el contrari, és a dir, la irracionalitat de l’ésser humà. Els actors i l’actriu fan una molt bona feina, on destaca especialment la interpretació del patriarca (Gal Soler). Cert és que les gairebé dues hores que dura l’obra es fan massa llargues, però aquesta és una bona oportunitat per endinsar-se en l’univers d’un dels dramaturgs britànics més importants del segle XX.

_______

Qui a casa torna / Versus Teatre (Castillejos, 179) / Text de Harold Pinter / Direcció de Salvador Esplugas / Fins el 12 de maig / 18 euros / www.versusteatre.com

Articles recents

  • LLIBRES

Tres dones unides per una naturalesa salvatge

A 'Les dones Weyward' Emilia Hart presenta tres històries intercalades sobre dones maltractades o perseguides…

10 hores enrere
  • ENTREVISTES
  • Escriptors

Jordi Roig: «M’agradaria que el lector s’adonés que l’he enganyat una mica»

L'autor publica '414. Quatre-centes catorze', recull de relats breus, microtextos i aforismes que són un…

1 dia enrere
  • CLÀSSICA
  • Concerts

Un Messies de mínims al Liceu

La producció que Robert Wilson ha fet de l'obra de Händel no funciona, tampoc ho…

3 dies enrere
  • CINE
  • Drama
  • Romàntic

‘Vides passades’, una història de separacions i retrobaments

A la pel·lícula de Celine Song dos amics d'infància s'enfronten, quan es retroben, a l'amor…

3 dies enrere
  • Biografies i memòries
  • LLIBRES

Balañá, espectacle i història contemporània

'Balañá, el mayor espectáculo del mundo' és l'excel·lent biografia que Josep Guixà ha fet sobre…

4 dies enrere
  • Biografies i memòries
  • LLIBRES

Un avortament clandestí

A 'L’esdeveniment' Annie Ernaux narra com va avortar d'amagat amb 23 anys, ja que fer-ho…

5 dies enrere