Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Quan un és un viatger infatigable, no pot evitar que se li vegi a llegües aquesta actitud nòmada, observadora, aquesta capacitat d’escrutar la realitat i l’entorn d’una determinada manera. Si a més aquest viatger és també escriptor, el fruit d’aquesta combinació és una producció literària rica en paisatges i geografies que serveix de bitllet al lector per acompanyar-lo en cadascuna de les seves aventures.
L’autor holandès Cees Nooteboom (La Haia, 1933) és un d’aquells viatgers incansables, que ha estat capaç d’aprendre diverses llengües sense trepitjar una acadèmia, però prestant molta atenció als que l’han envoltat en cada país que ha visitat (movent-se tot el que ha pogut en autoestop). Parla holandès, anglès, alemany, francès, espanyol i es defensa amb comoditat en les llengües clàssiques. Els seus viatges per Llatinoamèrica i Espanya i, sobretot, el seu refugi a Menorca, una petita casa on li agrada sentir-se apartat i tranquil, han fet que la relació entre Nooteboom i Espanya sigui sempre estreta.
Dins el cicle “Converses a La Pedrera” que organitza la Fundació Catalunya la Pedrera, Nooteboom es va reunir amb un bon grapat de lectors que van poder escoltar, a través de l’entrevista que li va fer Jorge Carrión, el seu costat més personal. Va confessar, amb ironia, que el fet que Menorca sigui el seu refugi és una cosa casual: “en els anys 60 volíem anar a Eivissa i el nostre operador de viatges ens va dir que estava complet, així que ens va recomanar Menorca i allà hi vam ser”. De la seva relació amb l’illa, van néixer els textos de Lluvia roja (Siruela), llibre que reuneix els seus records i històries relacionats amb la casa on estiueja des de fa gairebé mig segle i que li serveixen per parlar de temes com l’amistat, el paisatge, la tranquil·litat i, en definitiva, la vida.
Lluvia roja no és el seu únic llibre dedicat a Espanya, també ho és Desviació a Santiago (Bromera/Siruela), un viatge que el porta per Aragó, Granada, Sòria, Madrid o la Gomera, fins a Santiago de Compostel·la. Zurbarán, pintor del misticismo (Siruela) és un assaig sobre la seva passió pel pintor extremeny, un entusiasme que també sent per altres pintors espanyols com Velázquez o el Greco. I és que Nooteboom, etern candidat al Premi Nobel de Literatura, és un autor polifacètic que ha conreat la novel·la, l’assaig, la crònica i la poesia (l’editorial Visor ha publicat recentment Luz por todas partes, una antologia amb els seus millors poemes) .
Aquesta tardor l’editorial Siruela publica un nou títol de Nooteboom, Noticias de Berlín: Crónicas de Alemania antes y después de la caída del Muro, un llibre on, amb la premissa que “viure no és el mateix que viatjar”, l’autor holandès descriu el canviant paisatge d’un país sobre el qual ha escrit tantes vegades i en què va viure durant un any i mig a partir de març de 1989. Nooteboom explora la quotidianitat de Berlín, d’un i altre costat del mur, durant aquell període transcendental en la història d’Alemanya i Europa. Davant la pregunta de Jorge Carrión si ficció i assaig són un bon complement, Nooteboom va declarar que així era i que “aquestes Noticias de Berlín són un bon complement a la meva novel·la El día de todas las almas“, on Arthur Daane, un reporter holandès que ha perdut la seva dona i el seu fill en un tràgic accident aeri, vaga amb una càmera de vídeo per un Berlín transfigurat per la neu buscant imatges per a la seva pel·lícula sense coherència aparent.
Cees Nooteboom es va mostrar davant el públic com una d’aquestes persones que no acaben de mostrar tot el que han viscut, com si la timidesa l’impedís compartir tantes experiències i com si preferís treure-li importància a qui és. No dubta en reclamar-li a Carrión, el seu entrevistador, que li pregunti sobre les seves novel·les, segurament perquè se sent més còmode parlant del que ha escrit que de si mateix, encara que els seus llibres siguin, en essència, la seva pròpia biografia. I així vam passar un centenar de lectors una tarda de tardor, a mitja llum, en un ambient íntim, escoltant, viatjant i sentint la invitació a aquests meravellosos mons que ens ofereix sempre la literatura.
