Descobrir Bela Lugosi: ‘Los ojos misteriosos de Londres’

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

La història del cinema està plena de sorpreses. Per descomptat tot està documentat, referenciat i estudiat, però els que som encara una mica o bastant ignorants del passat del setè art tenim la sort de, de tant en tant, trobar pel·lícules de les que mai havíem sentit a parlar tot i comptar amb noms de primera línia entre el repartiment. No fa gaire, en una botiga de DVD d’oferta, vaig topar amb Los ojos misteriosos de Londres, rodada el 1940, dirigida per Walter Summers i protagonitzada per Bela Lugosi.

A grans trets, tothom sap qui és o ha sentit a parlar alguna vegada de Lugosi (1882-1956), l’actor de tantes pel·lícules de terror i misteri. Nascut a la regió de Transilvània (a l’actual Romania) i exiliat als Estats Units per motius polítics, el seu primer paper com actor va ser precisament el de Dràcula (personatge que prové de la mateixa regió) en els teatres de Broadway. També en el cinema va fer el mateix paper, el 1931, i és coneguda la seva rivalitat professional amb el també actor de cinema de terror Boris Karloff (1887-1969), el paper més conegut del qual és el de Frankenstein (1931), una feina que prèviament havia rebutjat Lugosi. Tots dos eren icones del gènere en els anys 30, però la seva fama no va ajudar a combatre la seva addicció a la morfina ni va impedir que acabés la seva carrera en franca decadència arribant a participar en pel·lícules del catastròfic director Ed Wood (1924-1978), de qui Tim Burton va fer un biopic el 1994 (Martin Landau interpretava a Lugosi, paper que li va valer un Oscar).

En Los ojos misteriosos de Londres (1940), Lugosi encarna el doctor Orloff, un corredor d’assegurances aparentment compromès amb la societat i els més desfavorits. Tal és així, que inverteix part dels seus beneficis en un asil per a cecs, però en realitat és la cortina de fum d’una organització criminal que encapçala ell mateix i que es dedica a assassinar persones que prèviament han buscat la seva ajuda amb petits préstecs o pòlisses d’assegurança. Els seus crims passen com a simples accidents fins que l’inspector Larry Holt (Hugo Williams) i la filla d’una de les víctimes, Diana Stuart (Greta Gynt), decideixen col·laborar per desemmascarar Orloff.

Los ojos misteriosos de Londres, basada en la novel·la d’Edgar Wallace, és una pel·lícula bastant senzilla, tant argumental com tècnicament, però és una bona mostra per retrobar-se amb certs aspectes del cinema de terror dels anys 30 i 40. Primer, serveix per entendre l’èxit de Lugosi: tot i que aquest no és el seu millor paper, aquesta cara de dolent realment imposa respecte. D’altra banda, podem veure com era el cinema de terror abans dels efectes especials, la sang a borbolls i els mals guions de pel·lícules sobre universitaris americans que van a passar el cap de setmana a una casa al bosc. Només cal un tipus amb cara d’assassí ofegant un home innocent en una banyera (de vegades és suficient fins i tot amb una ombra). Potser no aterra, però inquietar, inquieta molt.

En línies generals, la manca de mitjans tècnics sempre obliga que la trama sigui més consistent i que les interpretacions siguin peça clau. Cal reconèixer que la història és una mica ingènua i l’inspector no haurà de trencar-se molt el cap per saber que dos més dos fan quatre, però el paper de Lugosi ho és tot. Cal afegir que el blanc i negre, les vestidures adustes i els espais amb aire antiquat també ajuden a crear aquest ambient inquietant. Vaja, que el cinema de terror en blanc i negre sedueix per diverses raons. En definitiva, totes aquestes divagacions són per animar a descobrir Bela Lugosi i perquè quan veieu una botiga de velles pel·lícules a un o dos euros, no dubteu a comprar a cegues: és un plaer tan econòmic com excitant, i de vegades un es troba amb grates sorpreses.