Los creyentes. Un ensayo sobre ovnis, tecnología desconocida y el inesperado origen de una nueva religión (Errata naturae, amb traducció al castellà d’Elena Pérez San Miguel) és, com diu el subtítol, un llibre sobre ovnis, però no qualsevol llibre sobre ovnis. L’autora, Diana Walsh Pasulka (Estats Units), és historiadora de les religions i proposa estudiar el fenomen dels ovnis en relació amb la tecnologia, la religiositat, l’espiritualitat i la cultura pop.
Les dues citacions del començament del llibre ho resumeixen bé. Una és de Friedrich Nietzsche i resa: «Gairebé dos mil·lennis i ni un sol déu nou!» i l’altra, de David Bowie: «Internet és una forma de vida extraterrestre». Es tracta d’una investigació seriosa de la mà de la ciència que inclou les notes al final del volum, en lloc del peu de pàgina, cosa que resulta, almenys al meu entendre, més incòmode per al lector.
Aquest assaig comença amb l’autora acudint a un lloc desconegut i zona d’exclusió del desert de Nou Mèxic amb els ulls embenats i en un vehicle governamental. L’acompanya James i la guia Tyler, que es dedica a dissenyar tecnologies revolucionàries inspirades per una intel·ligència no humana. Aquest viatge és una immersió en una investigació on entrevistarà astrofísics, biòlegs, enginyers de la NASA o figures de Silicon Valley mentre els mitjans de comunicació o la cultura popular fabriquen clixés i conspiracions.
Diana Walsh Pasulka.
Actualment, l’ovni és símbol d’esperança, por i salvació, i el fenomen està donant lloc a una nova religió, amb els seus propis llocs sagrats i relíquies. Com conclou la sinopsi, ja estem adorant nous déus sense ni tan sols saber-ho. Els temes de l’assaig poden generar confusió, per això Pasulka aclareix que és un estudi sobre la influència de la tecnologia en una religiositat creixent al voltant dels ovnis, amb testimonis de personatges anònims per l’estigma al voltant del tema i la confidencialitat sobre programes classificats o secrets.
Segons les dades i enquestes que esmenta, més de la meitat dels nord-americans creuen en la vida extraterrestre, una xifra que augmenta en la població entre 18 i 24 anys fins al 74%. «Sento que fa tota la vida que exploro aquest fenomen, encara que abans no l’anomenés investigació sobre ovnis, sinó estudis religiosos», reconeix. Per estudiar aquest tema, no li importa la veracitat dels relats o testimonis, sinó l’efecte indubtable que té a la societat. No obstant això, sembla que hi ha un abisme entre els científics que fa dècades que estudien el fenomen i els mitjans de comunicació o audiovisuals que intenten representar-lo.
Los creyentes utilitzen el viatge a Nou Mèxic com a origen però també com a excusa per abordar temes més amplis, de vegades tècnics i complexos, de vegades intrigants i reflexius. Pasulka envia una crítica al consumisme i al to carnavalesc amb què alguns s’apropien de llocs de pelegrinatge o d’esdeveniments extraordinaris. Denuncia que el món de la ufologia estigui ple de fraus i desinformació, de vegades de manera lucrativa.
Per això, en aquestes pàgines l’autora no convida a creure ni a descreure, i de fet mostra persones que són tan creients com escèptiques i que precisament són una cosa perquè són l’altra; el que tenen és una mirada oberta i sense prejudicis i en constant investigació. Al final, a les religions, com Pasulka escriu, un es troba amb esdeveniments sagrats i inexplicables o artefactes sense origen clar, i és precisament la seva capacitat d’escapar a tota explicació allò que els atorga poder.
