En Milo, un jove pastor, viu tranquil a la muntanya, sense esperar que el futur li ofereixi grans aventures. S’equivoca: un dia, una colla de forasters arriben al poble i se n’enduen un tresor valuós. O, més ben dit, quatre, repartits entre els quatre membres del grup, que han vingut de regions diferents, moguts per uns interessos que no sempre resulten fàcils d’endevinar. I quatre seran també les setmanes que tindrà el Milo per recuperar-los: una per a cada fase del cicle lunar.
La primera és a Marees de màgia (Cruïlla en català amb traducció de Ferran Gibert i SM en castellà), el començament de «Quatre llunes», la saga de Laura Gallego (Quart de Poblet, València, 1977), dirigida a lectors a partir de 10 anys. El protagonista no està sol davant d’aquest repte: l’acompanya Nivalan, una dona que es comporta de manera ben estranya. Al cap, a més, hi té una noia, una antiga veïna que el va captivar i de qui, per desgràcia, ha perdut la pista des que la seva família se’n va anar del poble sense donar-li l’oportunitat d’acomiadar-se d’ell.
El viatge del Milo, a més de buscar els tresors robats, serà també la història de com evoluciona la seva relació amb la misteriosa Nivalan, i amb l’esperança de retrobar, en algun moment, la seva amiga. I, no cal dir-ho, la peripècia esdevé un viatge iniciàtic per al pastor forçat a sortir del seu cau. Laura Gallego és, amb justícia, una de les grans autores espanyoles de literatura juvenil fantàstica; els diversos reconeixements rebuts i, sobretot, els lectors (amb el fenomen de la trilogia «Memòries d’Idhun», 2004-2006, al capdavant), així ho avalen.
Laura Gallego.
Durant molts anys va ser, a més, una dinamitzadora al seu desaparegut fòrum, que va estimular molts joves a escriure, i una presència que garantia llargues files seguidors a les fires i presentacions literàries. Ara ja fa més de deu anys que va tallar l’exposició pública: no concedeix entrevistes, no hi ha fotos recents d’ella ni participa en les campanyes de promoció. Però no ha deixat de fer el més important, que és escriure, escriure llibres que continuen connectant amb els lectors: els de sempre, que, convertits en adults, encara l’acompanyen llibre a llibre; i els nous, amb qui estableix noves complicitats. Aquesta saga és, precisament, una bona porta d’entrada al seu univers.
«Quatre llunes» pot considerar-se un retorn a l’origen, de l’autora i del gènere fantàstic en conjunt, per com reutilitza els elements arquetípics de la fantasia clàssica –el viatge de l’heroi, l’ambientació d’aire medieval, la recerca del tresor, la lluita contra l’enemic, els artefactes màgics i les criatures fantàstiques– tot fent-los propis, respectant la tradició i, alhora, dotant-la d’un segell personal. Hi ha, a més, al·lusions i picades d’ullet a la seva saga «Cròniques de la Torre» (2000-2006), una de les més estimades pels lectors.
Com que està pensada per a una franja d’edat inferior a la del lector juvenil habitual en ella, la trama també segueix un esquema més senzill, si més no en aquesta primera part, Marees de màgia: la desaparició de l’amiga i l’arribada dels forasters com a motors que posen a prova el protagonista; l’aparició de Nivalan, que l’introdueix a un món màgic; i la consegüent recerca, on es mouen per altres escenaris, coneixen més personatges i, per descomptat, s’enfronten a més d’un perill. L’aventura es completa en aquest llibre, però es deixa la porta oberta a la següent, Cúpules de vidre, que ja és a la venda.
Laura Gallego basteix una història amb l’encant dels clàssics, entretinguda i agradable, que distreu i transmet valors encomiables –el treball en equip, el triomf del bé sobre el mal, la superació personal, l’amistat enfront dels prejudicis, la valentia– sense alliçonar ni perdre de vista que el focus està posat en l’aventura, això és, en la narració. I és una narració neta, sense focs artificials. Ni més ni menys que un llibre escrit amb l’ofici, i l’amor pel gènere, de la gran escriptora que és.
