‘iZombie’, menjar-se el cervell dels morts per resoldre els seus assassinats

La sèrie ofereix una nova visió original i amb tocs d'humor de l'univers dels no-morts

Patricia Tena. Barcelona


Els zombis no passen de moda, o potser seria més encertat dir que estan molt de moda. Actualment conviuen en televisió diverses sèries amb els no-morts com a protagonistes i el secret de què segueixin emetent-se (ja sabem que la política de cancel·lació de ficció dels EUA és estricta i res piadosa) és que cadascuna d’elles ofereix alguna cosa diferent. Mentre que The walking dead utilitza als morts vivents pràcticament com a excusa per reflexionar sobre la naturalesa de l’ésser humà i el seu instint de supervivència, Z-Nation deixa de banda les qüestions existencialistes i se centra en l’espectacularitat de les imatges (¿algú ha pogut oblidar aquell primer capítol amb un nadó zombi afartant-se de vísceres?). Per la seva banda, Fear the walking dead, preqüela de The walking dead, destaca per oferir un panorama que poques vegades hem vist: l’inici de l’epidèmia, mentre que In the flesh (que de moment no ha renovat per una tercera temporada) se situa a l’extrem oposat: un cop trobada la cura per al brot zombi, ¿podrien medicar-se i reinserir-se a la societat els que abans van estar infectats? El secret és, doncs, trobar una particularitat i mantenir-se fidel a aquesta.

Recentment, he descobert una altra sèrie de zombis, que s’emet al canal The CW, dirigit principalment al públic juvenil seguidor de sèries com The Carrie Diaries o Supernatural. Es tracta d’iZombie, basada en els còmics de Chris Roberson i Michael Allred, i, malgrat la seva rocambolesc argument, ha obtingut el beneplàcit de la crítica i acaba d’estrenar la seva segona temporada. Liv Moore (Rose McIver, Campaneta en la sèrie Once upon a time) és una brillant estudiant de medicina. O més aviat, ho era. Fins que va decidir assistir a una festa universitària en un vaixell i va passar allò inimaginable: la barreja de la ingesta d’una droga alterada i una beguda energètica fa que els assistents es converteixin en zombis. Ella és una de les víctimes i conscient que a partir d’aquest moment la seva dieta canviarà dràsticament i que no es veu capaç d’anar assassinant i menjant-se a les persones, decideix acceptar un treball com a metge forense on, un cop s’apaguen els llums del laboratori, cuina el cervell dels morts amanit amb molt picant. El seu cap, Ravi Chakrabarti (Rahul Kohli), és l’únic que coneix la seva veritable identitat, i es convertirà en el seu aliat a l’hora de buscar una cura. La protagonista, que ha decidit trencar amb el seu promès Major (Robert Buckley) per por de contagiar-lo, està resignada a passar la resta dels seus dies com una mort vivent, però descobreix que amb cada cervell que menja, adquireix els records d’aquesta persona, així que decideix almenys treure profit a la seva nova personalitat i, fent-se passar per una mèdium per no aixecar sospites, comença a col·laborar amb el detectiu Babineaux (Malcolm Goodwin) a resoldre els casos d’homicidis que investiga.

Sí, ho sé, sembla una bogeria i, probablement, ho sigui, però el més curiós és que funciona. iZombie enganxa precisament pel que comentava al principi: ofereix un pas més a l’univers zombi. Aquí no ens trobem a persones descomponent-se que persegueixen als ciutadans per menjar-se’ls, sinó a persones perfectament funcionals que segueixen fent la seva vida quotidiana: besen els seus fills, fan barbacoes amb els seus veïns i van a treballar, però sense pols, més blancs que el paper i amb ganes de menjar cervells. Precisament, aquí s’obre una subtrama molt interessant, ja que, per tal d’evitar convertir-se en els típics zombis de les pel·lícules, els infectats es veuen obligats a ser enginyosos per aconseguir cervells sense necessitat de matar, i, com passa sempre que hi ha molta demanda i poca oferta, es crea un mercat negre d’allò més escabrós.

La sèrie, creada per Rob Thomas (Veronica Mars), si bé no delectarà els seguidors de l’univers zombi més tradicional, ofereix una nova visió molt original i amb tocs d’humor, amb un estil proper al de la pel·lícula Memòries d’un zombi adolescent (Jonathan Levine). Ara esperem que la fórmula que tan gratament ens ha sorprès no s’esgoti durant la segona temporada.

Categories
CINESÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES