Viure bé encara que sigui mentida

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El teatre Tantarantana, un espai que s’ha convertit ja en imprescindible en el panorama teatral de Barcelona, acull la companyia La Peleona amb l’obra La Podrida, una història  ben actual, amb situacions que a gairebé tothom li evocaran algun cas conegut, relacionat amb parents, amics o saludats. Amb una escenografia minimalista i pocs recursos Jordi Gràcia, Carla Torres i Carles Goñi ens acosten a tot un seguit de situacions que ens expliquen una història circular, narrada d’una forma tan realista i propera que sovint ens sembla que estem escoltant xerrades quotidianes en algun cafè, supermercat o fins i tot en un tanatori, aquests indrets del nostre temps que han aconseguit, literalment, que ens traguéssim els morts de casa i en un dels quals s’esdevenen algunes de les escenes clau de l’obra.

Nil i Lena són dos germans que s’estimen però als quals la vida, les circumstàncies, les opcions triades i les parelles respectives, han separat. Per la història hi desfila un món en el qual les aparences, l’ambició, la necessitat de diners i les aspiracions frustrades formen part del dia a dia però és molt més que això, és una profunda història familiar i és encara  en el nucli familiar on s’esdevenen les més grans tragèdies però també les solidaritats imprescindibles car quan tot falla sovint tornem al caliu de la llar perduda.

Carla Torres, excel·lent actriu, és també l’autora del text i la directora del muntatge. Pel que fa al text, tot i la grapa que té, en conjunt, cau en els paranys de molts textos actuals, un ús excessiu d’expressions com ara hòstia puta o collons i un recurs, també una mica excessiu, als castellanismes potser cercant una versemblança ben aconseguida però que cau en algunes exageracions i reiteracions prescindibles. Una llàstima, perquè una mica més d’ambició literària aconseguiria millorar el conjunt i perfeccionar una narració teatral que en molt aspectes ens evoca els bons autors italians com Eduardo de Filippo i fins i tot algunes escenes de les obres de Miller.

En conjunt, i malgrat aquestes consideracions sobre el llenguatge emprat que potser no són percebudes de la mateixa manera pels joves que pels grans La Podrida és una petita sorpresa, un muntatge a tenir molt en compte, que no mereix passar desapercebut, com s’esdevé amb tantes obres d’interès que es poden veure als teatres durant poc temps i compten amb poca promoció. Tots tres actors resulten excel·lents en els seus papers, en ocasions Gràcia ens evoca  interpretacions del malaguanyat Seymour Hoffman i Carles Goñi resulta impecable en el seu paper de carallot simpàtic i lúcid, amb els seus rerefons i les seves ombres. Pel que fa a Carla Torres, caldrà seguir amb molta atenció la seva trajectòria com actriu, directora i autora.

_________

La Podrida / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Direcció i dramatúrgia de Carla Torres / Companyia La Peleona / Fins el 13 de desembre / Entre 10 i 16 euros / www.tantarantana.com