Mentides i altres formes de seducció

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

El Versus Teatre ens proposa una cita: «Quan cau la nit, una parella ha quedat a través d’una pàgina de contactes, en un parc. Cerquen sexe, ell va lleugerament begut i ella mudada per caçar a un home. No es coneixen i les confiances, la seducció va marcant el seu camí. De cop i volta comencen a succeir alguns episodis de la trobada que creen la incertesa en l’espectador. Resulta que sí que ja es coneixen i que ja han dormit junts, resulta que tenen família i que el seu nom no coincideix ni amb el nom que han quedat, ni amb el nom amb que quedaren aquella nit».

Les mentides s’inventen, les veritats es descobreixen, aquesta és la clau del que ens volen transmetre els mallorquins “La Fornal d’espectacle” amb La cita, un muntatge de creació pròpia, dirigit per Joan Gomila i interpretat pels actors Eulàlia Ballart i Salvador Miralles, acompanyats pel músic manacorí Roger Pistola. Es tracta d’una comèdia agredolça que parteix de referents com L’amant, El banc i Danny i Roberta, i retrata el fet cada dia més generalitzat de les cites a través de pàgines de contactes. Un món en el qual la virtualitat, a l’empara de l’anonimat, propicia la simulació i la mentida. Una experiència que, com posen de manifest les estadístiques, cada cop és més freqüent entre persones de totes les edats i condició.

La hipotètica cita que ens presenta La Fornal esdevé paradigmàtica no només d’unes situacions força comunes de relació on tot va molt ràpidament encaminat al que podríem dir-ne sexe d’un sol ús entre desconeguts, sinó també de les diferències a l’hora de viure aquest tipus de relacions entre homes i dones. En aquest sentit els personatges esdevenen personatges tipus sense caure en el tòpic, cosa que és una virtut. I és que la comèdia inicialment divertida gira vers un camí més aspre quan es fa evident la buidor i la solitud de les «vides de merda» farcides de mentides dels protagonistes. La cita també té la virtut de no pretendre ser moral ni exemplar, sinó de convidar-nos amablement a reflexionar sobre qui és la víctima principal de tantes mentides. Potser un mateix? ¿Sota la façana d’estar de tornada de tot encara hi ha lloc pels somnis i l’amor dibuixats amb guix i dibuixos ingenus a la paret?

Un dels encerts de La cita és el contrapunt molt ben integrat de la música i les cançons que a la guitarra interpreta el músic Roger Pistola, que fa alhora de narrador, de fil conductor i de còmplice de l’espectador. Resulta molt reconfortant l’aparent senzillesa del muntatge i la seva manca de pretensions. I també, cal dir-ho, és molt interessant poder veure propostes gestades en altres àmbits teatrals, i enormement grat sentir la dicció dolça del català de les Illes. Tot plegat és, en suma, una proposta molt refrescant a considerar dins de la cartellera teatral d’aquest inici d’estiu.

_________

La cita / Versus Teatre (Castillejos, 179) / Direcció de Joan Gomila / Companyia: La Fornal d’espectacles / 20 euros / Fins el 3 de juliol de 2016 / www.versusteatre.com